Música
L’Any Josep Cercós commemorarà el llegat del músic
La celebració arrenca avui amb un recital a la Biblioteca Nacional de Catalunya
Al llarg de l’any es faran concerts, un simposi i accions de divulgació
El Departament de Cultura impulsa enguany l’Any Josep Cercós amb motiu del centenari del naixement del compositor, pianista i teòric musical barceloní Josep Cercós i Fransí (1925–1989), una figura clau per entendre la modernització de la música catalana en la postguerra i el pensament musical del segle XX. La celebració arrenca avui divendres amb un concert a la Biblioteca Nacional de Catalunya que comptarà amb la soprano Marta Mathéu , la mezzosoprano Marta Infante, el baríton Josep Cabré, Miquel Villalba al piano i l’actor Lluís Soler com a rapsode. També hi ha previstos altres recitals, un simposi, així com accions de divulgació.
L’Any Josep Cercós estarà comissariat per l’editor i musicòleg, Bernat Cabré, també cofundador del segell Ficta. La commemoració comptarà amb una programació diversa que inclou concerts, un simposi i accions de divulgació com una exposició al Museu de la Música de Barcelona. En el concert d’obertura de l’efemèride, el proper dia 9 de maig, s’hi interpretaran obres representatives de totes les etapes creatives de Cercós, com ’Els bells camins’, sobre textos de Miquel Martí i Pol o cicles de cançons sobre Rilke, Salvat-Papasseit i Joan Brossa.
Un dels eixos centrals serà la difusió del seu pensament musical, especialment del seu innovador sistema harmònic, així com la publicació i recuperació d’obres inèdites o poc interpretades. També es destacarà la seva tasca en l’àmbit de la dansa i del teatre musical, així com el paper que va tenir com a pianista acompanyant, redactor musical i intel·lectual compromès amb el seu temps.
Trajectòria i recerca
Format amb mestres com Lamote de Grignon i Cristòfor Taltabull, Cercós participà activament en el Cercle Manuel de Falla, espai clau per a la regeneració cultural catalana de la postguerra. L’experiència als cursos de Hermann Scherchen a Suïssa el va posar en contacte amb l’avantguarda europea, iniciant una etapa d’intensa experimentació i especulació teòrica que el consolidà com una veu única dins la composició catalana.
El llegat de Cercós ha estat marcat per una radical llibertat creativa, que el portà a rebutjar moltes de les seves pròpies obres. Aquesta actitud autocrítica ha dificultat la difusió de la seva música, però alhora revalora enormement el conjunt de peces conservades.