Els finalistes dels FAD busquen una arquitectura sostenible i humanitzadora

El jurat dels Premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme 2025 ha donat a conèixer avui els 31 finalistes d’aquesta 67ena edició, les obres dels quals estan repartides en tres categories: 23 obres opten als Premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme, 5 al Premis FAD Internacionals i 3 al Premi FAD de Pensament i Crítica.

Entre els finalistes d’obres arquitectòniques hi ha habitatges de protecció oficial a Inca (Mallorca); les 140 vivendes socials GreenH@use al 22@ de Barcelona; una casa particular prefabricada House Changeover, a Moià; la rehabilitació del Vapor Cortès a Terrassa; i l’edifici de l’Institut de Recerca de la Vall de l’Hebron. Entre els finalistes de la categoria de Ciutats i Paisatges, hi ha la rehabilitació de la plaça de Riells, a Bigues i Riells.

Els projectes guanyadors es donaran a conèixer en una cerimònia que se celebrarà el proper 10 de juny al Teatre Lliure. Aquest acte forma part de la programació de les Setmanes d’Arquitectura 2025, una cita organitzada per l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Mies van der Rohe en la que ARQUIN-FAD participa com a soci estratègic.

Els Premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme es van crear l’any 1958 per posar en valor els projectes arquitectònics més remarcables de la penísula ibèrica. Anys més tard, es va crear el Premi FAD de Pensament i Crítica, que celebra els millors textos editats sobre arquitectura i que enguany arriba a la 20a edició, i posteriorment, els Premis FAD Internacionals, que reconeixen el treball a l’estranger d’estudis d’arquitectura establerts a la Península Ibèrica i que enguany arriba a la 12a edició.

A l’hora d’escollir els 23 projectes arquitectònics finalistes, el jurat ha valorat l’esforç dels organismes públics per promoure projectes que permeten recuperar espais per al gaudi dels ciutadans, una pràctica que en els darrers anys s’ha vist diluïda per la mercantilització de les ciutats. També ha detectat un canvi positiu en la manera d’entendre l’habitatge social, que aposta per potenciar l’espai col·lectiu i de qualitat, fet que afavoreix la relació entre els veïns i el seu entorn.

A partir dels projectes seleccionats, el jurat també ha constatat com la sostenibilitat ja forma part de l’ADN de la nova arquitectura, tant en projectes públics com en privats i com aquesta es concep des d’una mirada llarga i sensible que té en compte moltes altres dinàmiques i disciplines. El resultat és una arquitectura sostenible que potencia la humanització de les ciutats i les seves arquitectures, una línia de treball que el jurat considera indispensable per seguir recuperant espais de relació tant en l’espai públic com en els edificis públics –dels quals valora una tipologia menys rígida– així com en l’habitar privat i col·lectiu.