El fotògraf Joan Fontcuberta, a la Càtedra Ferrater Mora

El fotògraf, artista, docent, assagista, crític i promotor d’art Joan Fontcuberta, una de les figures més destacades de l’art contemporani català, amb un notable component de reflexió filosòfica i conceptual, impartirà un seminari, de cinc lliçons, del 19 al 23 de maig a la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona (UdG).

Les sessions, amb el títol Lliçons de coses: la fotografia que ens revela/es rebel·la, tindran lloc a la Sala de Graus de Sant Domènec a les 16h. També participaran en les sessions els professors Íngrid Guardiola (UdG) i Xavier Antich (UdG), i Joan Boadas (arxiver i cronista de la ciutat de Girona), tots tres especialistes en l’obra de Joan Fontcuberta i convidats a petició d’ell mateix. Així mateix, com a activitat complementària, Joan Fontcuberta impartirà una conferència oberta a la ciutadania, el dijous, 22 de maig, a les 18.30 h, al Centre Cultural La Mercè de Girona, i portarà per títol Fotografia: de l’alquímia a l’algoritme.

Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955) és un dels fotògrafs catalans amb més projecció i reconeixement internacional. Exerceix també com a teòric de la imatge fotogràfica i com a editor fotogràfic, i ha impulsat la fotografia contemporània a través de nombrosos esdeveniments, jornades i exposicions. Va ser un dels fundadors de la revista PhotoVision (1980), una publicació bilingüe en castellà i anglès especialitzada en fotografia. Un dels vectors explicatius que ajuden a entendre millor la seva obra és el qüestionament de la veritat que tradicionalment pressuposem a les imatges fotogràfiques. La seva producció artística, de naturalesa eminentment multifacètica, gira entorn de la versemblança que atribuïm a la imatge, la seva capacitat per representar i suplantar el món real. Fontcuberta està interessat en la funció social de la fotografia i, per tant, també, en la intoxicació informativa que, sovint, en resulta. Bona part de les seves obres funcionen com a paròdies que activen la il·lusió de l’espectador; ens avisen del perill de la incredulitat i dels mecanismes fal·laços en la transmissió pública de la informació i del coneixement.