arxius
El fons documental de Santiago Vilanova ingressarà a l’Arxiu Nacional
La consellera Sònia Hernández i el degà del Col·legi de Periodistes, Joan Maria Morros, han signat el contracte de comodat del fons personal del periodista, escriptor i dirigent ecologista
La consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, i el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Joan Maria Morros i Cuadras, han signat avui el contracte de comodat que habilitarà l’ingrés a l’Arxiu Nacional de Catalunya del fons documental personal del periodista i polític ecologista Santiago Vilanova i Tané (Olot, 1947), col·laborador d’El Punt Avui. “Es tracta d’un conjunt documental d’un enorme interès per a la història del periodisme i, en particular, per documentar el naixement i primer desenvolupament del moviment ecologista a Catalunya, tant en el pla de la reflexió teòrica com en el de l’activisme social i polític”, explica el comunicat del Departament de Cultura. La voluntat del periodista ha estat donar el fons en propietat al Col·legi de Periodistes de Catalunya, entitat de la qual forma part des dels anys setanta i a la qual sempre ha estat vinculat. La consellera de Cultura ha agraït a Santiago Vilanova la cessió del seu fons documental i ha destacat el seu “compromís amb la sostenibilitat, la justícia ambiental i la cultura del territori”, que han contribuït a fer que la seva obra sigui “prolífica i referent en aquest àmbit”.
Més de 700 capses
Des de fa més de mig segle, Santiago Vilanova ha produït i aplegat un arxiu de gran valor històric com a resultat de la seva tasca periodística, del seu paper com a pioner de l’activisme ecologista i nacionalista i de la consultoria ambiental a Catalunya, així com de la seva activitat política, literària i artística. En l’estat actual, té un volum de més de 700 capses d’arxiu, a més d’altra documentació textual en carpetes i de material gràfic i audiovisual conservat en àlbums i cintes de vídeo.
Entre aquestes milers de documents, destaquen els aplegats i produïts per a l’elaboració de les seves obres de recerca i reflexió ecologista (així com per a les conferències de la mateixa temàtica) i per a les novel·les publicades; els de la militància política a Nacionalistes d’Esquerra, Alternativa Verda-Moviment Ecologista (en una primera etapa), Els Verds-Alternativa Verda, Solidaritat Catalana per la Independència i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP); els documents resultat de la seva acció i vinculació amb entitats i activitats del moviment ecologista a nivell català (com ara el Grup Constituïm o les jornades locals sobre vulcanologia o ecologia marina, entre altres), europeu (European Ecologial Action) i mundial (Simposis Internacionals Una Sola Terra); els que reflecteixen la seva activitat periodística al Diari de Barcelona i El Correo Catalán, com a director de la revista ecologista Userda o com a consultor ambiental (Gea-Consultors ambientals); així com la informació aplegada en relació a les energies renovables o els espais més impactats per l’emergència climàtica, com ara la illa de Pasqua o el llac Baikal.
Memòria del periodisme
El 2014 el Departament de Cultura i el Col·legi de Periodistes de Catalunya van signar un conveni de col·laboració per a la recuperació, preservació i difusió dels llegats personals dels periodistes catalans, molts dels quals són o han estat membres del Col·legi. Amb aquest acord, ambdues institucions col·laboren en la recuperació dels documents, fons i col·leccions documentals conservats per persones i entitats que han tingut un paper rellevant en la història del periodisme a Catalunya. Fins a la data d’avui, s’ha preservat els fons de Carlos Nadal i Gaya, Joaquim Perramon Palmada, Josep Maria Huertas Clavería i Agustí Pons i Mir, a més de donacions parcials d’Àngel Camacho i Alfons López i Tufet.