música
William Christie dirigeix ‘Giulio Cesare’ sota la mirada escènica de Calixto Bieito
També destaca entre el repartiment, la presència del contratenor català Xavier Sabata
Se’n faran sis funcions, del 25 de maig al 7 de juny
El Gran Teatre del Liceu porta a l’escenari Giulio Cesare de Händel, en una nova coproducció amb la Dutch National Opera, que es podrà veure en un total de sis funcions, del 25 de maig al 7 de juny.
El reconegut director Calixto Bieito torna al Liceu per donar vida a la història d’amor de dues grans personalitats històriques: Cèsar i Cleòpatra. Una obra barroca extraordinària dirigida per l’expert del gènere William Christie i amb les veus de Xavier Sabata i Julie Fuchs.
Per primera vegada en la seva història, l’orquestra del Liceu interpretarà una òpera sencera amb instruments d’època, seguint criteris d’interpretació històrica. Aquest enfocament permet recuperar el so original amb què es va concebre Giulio Cesare, oferint una experiència sonora fidel a l’estètica del segle XVIII i posant en valor la riquesa tímbrica pròpia del barroc.
Giulio Cesare és una òpera ambientada en el passat, però no és una òpera històrica: el seu interès rau en com presenta els arquetips i els valors humans adaptats als interessos polítics del segle XVIII. Bieito transporta l’òpera a un present per explorar, amb una mirada contemporània, la lluita pel poder, l’obsessió pel sexe, el desig de venjança i la necessitat de perdó en un món cada cop més marcat per la violència i l’egoisme.
Georg Friedrich Händel va compondre Giulio Cesare in Egitto el 1724, en un moment excepcional de la seva carrera, quan l’òpera d’estil italià feia furor a Londres i ell gaudia del suport de la reialesa anglesa per créixer com a músic i empresari. El compositor va dedicar més temps del compte per polir-ne les qualitats: una orquestració i melodies riques i una dimensió dramàtica poc habitual en l’òpera barroca.
Caricatura sobre el poder
La producció de Calixto Bieito se centra en els aspectes morals de la història i, sobretot, en el costat fosc del desig i del poder. De la mateixa manera que Händel i el llibretista Nicola Francesco Haym, Bieito no aborda aquesta òpera amb una intenció documental, sinó com una exploració de la naturalesa humana i de les motivacions més profundes dels personatges.
Estrenada a Amsterdam el 2023 amb gran èxit, aquesta producció situa l’acció en un present indefinit, suggerit sobretot pel vestuari. L’espai escènic és funcional i gairebé asèptic, amb una estructura mòbil al centre de l’escenari que permet múltiples jocs de presència i desaparició. Més enllà de l’estètica, però, el que defineix la proposta de Bieito és la intensitat psicològica dels personatges i com la tensió entre els seus desitjos fa avançar la narració fins a un desenllaç marcat per la paradoxa: Cesare venç no pas per la força, sinó per una aparent generositat i compassió, representada en un gest final tan icònic com provocador: l’ofrena a Cleopatra d’un tron que és, seguint la tradició iconoclasta de Bieito, una tassa de vàter.
Lluny de la provocació gratuïta, Bieito presenta Giulio Cesare com una òpera sobre el poder i sobre les diferents posicions morals des d’on es vol conquerir o conservar. Malgrat que el text apunta a una victòria de la virtut sobre la mesquinesa, la direcció de Bieito insinua que fins i tot la noblesa de Cesare és interessada. El missatge final és clar: el poder mai no és innocent, per molt que es disfressi de bondat.
Seducció, poder i venjança
Giulio Cesare in Egitto, de Händel, narra l’encontre entre el general romà Juli Cèsar i Cleopatra, en plena lluita pel control d’Egipte després de la mort de Pompeu. Quan Cèsar arriba a Alexandria, es veu immers en el conflicte dinàstic entre Cleopatra i el seu germà Tolomeo, que aspira a controlar el regne. Cleopatra, decidida a recuperar el poder, sedueix Cèsar i aconsegueix el seu suport. Paral·lelament, Cornelia i Sesto, vídua i fill de Pompeu, busquen venjança per l’assassinat del seu pare a mans de Tolomeo. L’òpera combina passió, venjança i jocs de poder, amb una Cleopatra astuta i carismàtica i un Cèsar que, malgrat la guerra i la traïció, acaba triomfant gràcies a la capacitat d’estratègia.
Händel va compondre durant la seva extensa carrera prop de 40 òperes, i se sol considerar Giulio Cesare in Egitto com la que exhibeix el desplegament musical més hàbil i la millor caracterització dels personatges. Händel va poder treballar en aquesta peça sota unes condicions úniques en tota la seva trajectòria: amb un molt bon equip a la seva disposició, un pressupost alt i molt de temps per compondre.