Publiquen la biografia il·lustrada de Guimerà

L’any passat, es van commemorar els cent anys de la mort d’Àngel Guimerà, el dramaturg català més popular. L’efemèride va donar com a resultat una bona quantitat d’actes i també algunes publicacions, tant reedicions de l’obra com alguns estudis o obres de divulgació. Una de les darreres ha estat el llibre Àngel Guimerà. Biografia il·lustrada, escrit a quatre mans per Neus Oliveras i Àngels Santacana i publicat per Dalmau Editor.

El llibre proposa un recorregut per l’època i la vida de Guimerà a partir de fotos dipositades en diversos arxius, molt especialment en el fons personal de la Biblioteca de Catalunya i al Museu d’Arts Escèniques de l’Institut del Teatre. A les 182 pàgines del llibre, es reprodueixen algunes imatges poc conegudes de l’autor; també, portades de composicions i de revistes populars de l’època, en què es posa de manifest la dimensió popular del personatge. De fet, a les darreres pàgines se succeeixen, de manera ininterrompuda, els homenatges que Guimerà va rebre en vida. El més espectacular de tots és el que va fer-se, el 1909, a Barcelona. Les autores destaquen que va durar tres dies, del 23 al 25 de maig, i que va aconseguir “reunir gent, grups corals procedents de tot Catalunya, entitats catalanistes, actors i actrius, ateneus populars i grups de totes les tendències, des de clarament catalanistes fins a radicals militants espanyolistes com Alejandro Lerroux”, una prova de la popularitat i el consens que generava la figura de Guimerà.

L’homenatge també va tenir ressò al Vendrell, la població en què va néixer el seu pare. En aquest cas, l’Ajuntament el va declarar fill predilecte i li van lliurar un llibre de signatures que s’havia sufragat a través d’una subscripció popular. En el discurs d’agraïment, Guimerà va dir: “En tes aigües vaig rebre el bateig de català que m’ha quedat com a religió de vida”, una declaració d’estimació a la ciutat i al país. En el llibre, també s’inclouen fotografies d’algunes obres, com ara la posada en escena de Terra baixa que es va fer, el 1915, al bosc de Can Feu de Sabadell, en què la natura es va convertir en el millor escenari possible. Una altra peça teatral present en el llibre és Joan Dalla, un drama ambientat en la guerra de Successió i que el governador civil de Barcelona Severiano Martínez Anido va censurar. Tot i això, el grup de teatre de la Joventut Nacionalista de Montblanc va demanar permís per representar-la, i Guimerà no només hi va accedir, sinó que es va desplaçar fins a Montblanc per assistir a l’estrena. En el llibre, apareix una foto del dramaturg amb la comissió organitzadora de l’estrena.

Les darreres pàgines del llibre es dediquen al funeral, que es va celebrar el 19 de juliol del 1925. Les fotografies que es reprodueixen, conservades a l’Arxiu Nacional i a la Biblioteca de Catalunya, posen de manifest que es va convertir en una de les manifestacions de dol més impressions que s’havien vist. Les autores destaquen que “va constituir una imponent manifestació de dol”: “Es van tancar els establiments i es van posar domassos negres als balcons. L’acte, a més a més de ser una confluència de la diversitat de classes socials, va aplegar grans personalitats de les lletres i la cultura. La gent va entonar de manera espontània La santa espina.” Un homenatge preciós per a una figura que es mantenia, en plena dictadura de Primo de Rivera, com un símbol de la catalanitat.