Les mil vides de Jo Solana, de l’activisme a la poesia

Si parlem de Joan Josep Martínez Solana (Barcelona, 1960), no gaires sabran qui és, però si diem que a aquest músic i activista se’l coneix des de fa 38 anys com Juanito Piquete –concretament, el 1987 va muntar el grup de rock Juanito Piquete y los Mataesquiroles– la cosa canvia: amb aquest àlies, ha deixat una empremta, al llarg de diferents etapes i bandes, a l’escena musical barcelonina més compromesa d’aquestes quatre dècades. Després d’aparcar, el 2014, “la versió més rockera de Juanito Piquete”, en Joan va posar en marxa un projecte més acústic, Juanito Piquete y los Solidarios –dos discos per reinterpretar Clásicos revolucionarios–, i també es va reinventar com a Jo Solana, la seva manera d’apropar-se a la poesia des de la cançó i de tornar, en certa manera, als seus orígens, quan encara adolescent cantava poemes musicats a casa, acompanyat d’un amic al piano. Ara Jo Solana acaba de publicar el seu primer àlbum, Memòria (Kasba Music), després d’haver debutat fa dos anys amb l’EP Tant de bo tornin els bons temps.

Acompanyat d’Òscar Estanyol al violí i de Raül Bruna al contrabaix –activitat que combina amb el periodisme en aquest diari–, Jo Solana , guitarra i veu, ha musicat poemes d’autors tan diferents com ara Miquel Martí i Pol –El fugitiu precedeix en el disc els seus Haikus en temps de guerra, convertits en una cançó riu de 8 minuts i 22 segons– i Josep Maria de Sagarra, representat per El llagut i les Vinyes verdes a les quals ja havia cantat Llach fa gairebé mig segle, però cadascun a la seva manera. Per completar el disc, Jo Solana ha triat dos poemes del rapsoda, poeta i pintor underground Sebastià Roure (1946-2006), Anem cos cansat i Blue in the Sky –tema cantat en anglès que tanca el disc–, més l’única cançó escrita per una poeta viva i en actiu, Rosa Maria Grau Amorós, que ha aportat els versos d’Esclaus, la potent entrada de Memòria.

Per a Jo Solana , aquest disc és “com un acte de reconciliació amb la tendresa i amb la meva família, sobretot la meva mare i el meu germà, que eren uns grans amants de la música, com també ho era el meu avi matern. Per això he triat Solana”. En Joan no renega en absolut del seu llarg passat com a activista sociopolític i musical (“He fet un exercici de coherència a través del temps”), del personatge de Juanito Piquete com el coneix encara moltíssima gent –tot i que la seva biografia musical inclou també altres episodis com ara la banda de crossover D.B.S. (Datura Bruising Show), en plens anys noranta–, però vol anar més enllà d’aquesta “cuirassa” i deixar clar que els seus gustos i inquietuds van molt més enllà. “Fins ara sempre havia projectat un personatge molt polititzat i reivindicatiu, però ara necessitava mostrar la meva part més íntima i poètica.”

Sense descartar l’opció de continuar component cançons amb textos propis –a l’EP s’hi pot trobar Conspira, noia, conspira, una cançó que van escriure a mitges amb Pau Riba en la seva recta final–, Jo Solana creu que era important dedicar tot aquest àlbum a musicar poesia d’altres autors com “un exercici bàsic de cantautor i també un exercici d’humilitat”.

Produït per Carles Molet (NK Produccions), Memòria és un disc concebut “com es feien els discos abans, després d’haver tocat les cançons en uns quants concerts i d’haver gaudit de l’experiència tan gratificant que comporta la comunicació amb el públic”. Jo Solana recomana escoltar el disc en la seva edició en vinil: “Vaig flipar perquè sona molt bé!”, diu.

I continua: “Per a mi és el millor disc que he fet mai, sobretot perquè és un disc fet amb el cor i el més important sempre és entregar-te al màxim al que fas i estar connectat amb el teu ésser quan toques, sense que importi gens l’estil. Fem el que ens dona la gana, com sempre, i per això m’he sentit sempre un privilegiat.”

Els propers concerts de Jo Solana tindran lloc a Mataró (31 de maig), Bellver de Cerdanya (21 de juny), la Bisbal d’Empordà (3 de juliol) i Vilavenut (4 de juliol).