Els ossos del monestir de Bellpuig pertanyen a diversos comtes d’Urgell

L’estudi antropològic de les restes de les osseres del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes sembla confirmar que pertanyen a les despulles del comte Ermengol X, els seus pares Àlvar I i Cecília de Foix i el seu germà Àlvar II, vescomte d’Àger, segons informa l’ACN. La documentació històrica ja havia aportat indicis sobre aquesta identitat que s’ha confirmat amb la constatació que els esquelets corresponen a una dona i tres homes.

De l’examen de tres d’ells s’ha pogut determinar que van perdre la vida amb una edat d’entre 30 i 40 anys. En el darrer cas, la mort s’hauria produït entre els 55 i els 65 anys, i s’ha constatat que patia una malaltia pulmonar. El propòsit és fer més analítiques per afinar en el parentiu que hi ha entre els cossos i en les causes de les morts. Els resultats es coneixeran a la tardor.

Núria Armentano, investigadora del Museu d’Arqueologia de Catalunya, ha explicat que les restes localitzades en les dues osseres que hi havia a l’església del monestir estaven barrejades i que, per tant, una de les primeres tasques que s’han dut a terme ha estat la de separar-les per individus. Per fer-ho, ha detallat que s’han tingut en compte elements com ara la robustesa dels ossos, el color, la textura, la mida o la porositat, entre altres factors. En aquest sentit, ha dit que l’índex de preservació dels esquelets supera el 85% i que el cos femení és el que ha quedat més afectat per precipitacions de sals minerals.

L’antropòloga també ha detallat que, a banda dels quatre esquelets, s’han trobat restes de fusta i zinc, que podrien correspondre a la primera caixa on es van guardar les restes un cop venuts els sepulcres originals que les contenien. També han localitzat pedres de mida petita, guix, petits fragments de tèxtil, sediments i ossos de fauna. Finalment, hi hauria algunes petites restes esquelètiques d’altres persones, les quals podrien estar relacionades amb el seu trasllat.

Pel que fa als ossos que correspondrien al comte Ermengol X, la investigadora ha explicat que han detectat porositat als caps de les extremitats, fet que podria ser compatible amb una malaltia pulmonar. De fet, segons la documentació, la causa de la seva mort podria ser una tuberculosi.

Pel que fa a l’esquelet que s’atribueix a Àlvar II, Armentano ha explicat que els ossos tenen unes incisions que correspondrien a “maniobres de descarnament i desarticulació d’un cos”. En aquest sentit, ha detallat que, segons diverses fonts escrites, aquestes pràctiques es feien quan un cavaller o un soldat moria lluny de casa, com seria el cas del vescomte d’Àger, que va perdre la vida a Sicília, amb la voluntat de poder retornar els ossos.

La investigadora també ha apuntat que en l’estudi han constatat que els esquelets dels homes mesuren més de 180 centímetres d’alçada, un detall que revela un fort component genètic que els podria emparentar. També ha atribuït aquesta altura a una bona alimentació, fet que dona més pistes amb vista a corroborar que les restes correspondrien als comtes.

Armentano ha conclòs que les “evidències” que relacionen les restes amb els coneixements històrics dels comtes d’Urgell faran avançar l’estudi amb noves analítiques. Una d’aquestes serà de datació radiocarbònica, per tal de situar-les cronològicament. Després, ha continuat, s’aprofundirà en la qüestió patològica i es faran proves genètiques per determinar el parentiu entre els diversos cossos. A més, s’analitzaran els petits fragments de teixit i es faran anàlisis d’isòtops per conèixer quina era l’alimentació dels individus.

Per la seva banda, la directora del Museu de la Noguera, Carme Alòs, ha dit que l’equip que ha participat en l’estudi “està absolutament exultant” i que els resultats d’aquesta primera anàlisi obren les portes a noves recerques. També ha detallat que la troballa implica començar altres línies d’investigació sobre la història de la Corona d’Aragó, i ha destacat que és la primera vegada que s’observen “segons quines traces en un esquelet”.

El director del monestir de les Avellanes, Robert Porta, ha assegurat que tenia una “esperança elevada” que l’estudi antropològic contribuiria a certificar el que ja sabien d’aquestes restes mitjançant la documentació. En aquest sentit, ha dit que la localització dels ossos “està molt ben traçada”, sobretot entre els anys 1906 i 1967. Tot i això, reconeix que els resultats que s’estan obtenint superen les seves “expectatives”, tenint en compte la seva concreció i claredat.

Porta ha recordat que l’estudi de les restes forma part del projecte de reproducció del conjunt sepulcral dels comtes d’Urgell a l’església del monestir, que es va començar a gestar el 2016 després d’haver intentat recuperar, en diverses ocasions, els originals, els quals es poden veure al museu The Cloisters de Nova York. Tot plegat, ha dit, per dignificar el patrimoni i corregir el “maltractament” que van patir elements com els sepulcres en el passat, que van ser “poc valorats”.