El Último de la Fila, un bon arròs i una bona gira

“Què, ens retratem una mica?”. Manolo García i Quimi Portet compareixen davant els fotògrafs entre aplaudiments en una sala de l’Ateneu Barcelonès i, davant de la mateixa fotografia que il·lustrava la portada de Como la cabeza al sombrero (1988), expliquen els motius pels quals, l’any 2026, segellaran allò que, en certa manera, ha estat flotant durant anys en l’aire però que mai fins ara s’havia fet realitat: el retorn als escenaris d’El Último de la Fila. “Ens mereixem uns quants moments d’alegria, ser feliços en un món en què cada vegada plou més merda”, s’afanya a dir García, que, de seguida, posa en relleu allò que tant ell com Portet sempre procuren ressaltar: que tant un com l’altre sempre estant “fent conya”. “Tenim, fins i tot, un punt d’infantilisme, quan estem junts”, afegeix Portet, “Riem una mica com els adolescents; d’una manera que, als nostres familiars, els hi fa una mica d’angúnia i tot...”

La primera gira d’El Último de la Fila des del 1996 començarà el 25 d’abril del 2026 a Fuengirola (Andalusia) i, el 3 de maig, arribarà a l’Estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc, amb parada també a València (4 de juliol) i un itinerari total, almenys inicialment, de nou concerts. Tot plegat, en principi, força més còmode que aquells temps, recorda García, en què “quedaven tots a la Plaça del Cinc d’Oros, pujaven en un autocar i no tornàvem a casa fins cinc mesos després”.

La gira, segons deixen a entreveure tots dos músics, va sorgir “en una sobretaula” o “fent un arròs”. O, en qualsevol cas, en alguna de les moltes trobades que, en un o altre restaurant, Quimi Portet i Manolo García han mantingut aquests anys en “dies per riure i estar tranquils”. “Sempre hi ha hagut química, entre nosaltres.... Si vam fer carrera en solitari [Portet suma onze discos; García, nou] va ser, en tot cas, per explorar la nostra llibertat”, diu el de Vic.

Les entrades per al concert de Barcelona es posaran a la venda aquest dijous 29 de maig a les 10h via Ticketmaster i, segons s’entreveu pel què diuen els músics, s’afegiran més concerts segons el ritme de venda. “No volíem, però, fer com aquells botiguers que compren molts torrons i, després de Nadal, els han de tornar”, diu, caut, Portet, que, amb El Último, va tocar en recintes tan gegantescos com l’Estadi només en comptades ocasions (el concert d’Amnistia al Camp Nou l’any 1988 o el mateix Estadi Olímpic, junt amb Tina Turner i Sopa de Cabra, dos anys després). Les entrades costen entre 65 i 95 euros (“un preu ajustat en relació a allò que oferim”, subratlla García, molt conscienciat pel què fa els “robatoris i sobrepreus” que es produeixen en webs de revenda) i, a diferència de la majoria de xous actualment en estadis, no hi haurà zones VIP a primeres files. “Ens han sondejat per posar-ne i, en principi, no ho veiem –apunta Portet–. I és que... a qui hem de considerar VIP? Als del Poblenou? als de Vic? als del Guinardó?”.

Assumeixen que tocar en un estadi comporta haver d’utilitzar determinats recursos (“ara tiro un petardo, ara tiro confetis... intentarem fer aquestes coses pròpies dels grans concerts de rock”), però tenen molt clar, no obstant tota la parafernàlia, que “la gent ve per les cançons”, que Portet i García tocaran amb músics molt vinculats a la història del grup: Ángel Celada (bateria), Antonio Fidel (baix), Juan Carlos González (percussió i teclats), Josep Lluís Pérez (guitarra elèctrica) i Pedro Javier González (guitarra flamenca). “Tirarem molt del que la gent recorda... i nosaltres recordem d’El Último de la Fila”, avancen un i altre, que en aquesta gira estrenaran també “una cançó nova boníssima” i, com ja feien dècades enrere, rescataran algun tema dels seus grups previs a El Último de la Fila per alleugerir la “sensació d’injustícia de què Los Burros i Los Rápidos haguessin fet figa”. “Recordo un concert a Viladrau en què no hi havia ningú! Ni tant sols l’organitzador!”, recorda Portet. Això sí: que ningú esperi “un toc modern i futurista” en les cançons d’El Último de la Fila. “Les cançons van soles, tenim la sort que treballen per nosaltres”, assenyala García.

I després de l’últim concert? “No tenim la intenció de ressuscitar imperennement. Podria ser... però la intenció no hi és”, conclou Portet. El destí del grup, com ja sabem, el tornaran a decidir Portet i García, rient com quan eren criatures, mentre facin la sobretaula després d’un bon arròs.