Tenen por les autoritats catalanes d’opinar del cas Sixena?

Des que el Tribunal Suprem va dictar sentència contra Catalunya en el cas Sixena, dimecres de la setmana passada, els polítics aragonesos no han desaprofitat cap micròfon o càmera, ni per descomptat les xarxes socials, per fer declaracions eufòriques. Se senten vencedors. Ho són. L’altra cara de la moneda són les autoritats catalanes, que s’han escudat en la prudència, en les valoracions ambigües i, en algun cas, en el silenci. Tenen por d’opinar obertament d’un veredicte que comportarà, si es materialitza, l’exili forçat d’una icona del patrimoni cultural del país?

Salvador Illa, desapassionat

El president de la Generalitat, Salvador Illa, en va parlar la matinada catalana de dijous, des de Kobe, Japó, on era de viatge oficial, sense aclarir si està d’acord o no amb la sentència que obliga a traslladar a Aragó les pintures murals de la Sala Capitular del monestir de Sixena, salvades del foc per la Generalitat republicana i restaurades, conservades i difoses a nivell internacional pel MNAC. Illa va dir que no vol “obstruir” l’aplicació del dictamen del Suprem. Cal “mirar endavant”, va etzibar, amb un to desapassionat. Ara bé, va admetre el seu neguit pels “danys irreparables” que poden sofrir els frescos si es mouen, i per això creu que cal obrir “un debat tècnic” per analitzar-ho. “Alguns experts mostren una preocupació alta” mentre que “altres no”, donant a entendre que hi ha una divisió d’opinions en la comunitat d’entesos, cosa que no és en absolut certa. La consellera de Cultura, Sònia Hernández, va ser molt més contundent en aquest sentit: “Tots els informes que hem presentat i de què disposem dels experts en la matèria apunten que és impossible retirar i traslladar les pintures sense danyar-les de forma irreparable.”

Illa ha traspassat les decisions que s’hagin de prendre sobre l’operació de desmuntatge al museu del Palau Nacional. Vol dir això que respectarà i defensarà el MNAC si els seus especialistes acaben concloent que la sentència no és executable pel bé de la peça?

Jaume Collboni, callat

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha mostrat un perfil sorprenentment baix. Dimecres, el dia que es va fer pública la sentència, no va fer cap declaració enlloc, i l’endemà dijous es va limitar a dir que l’Ajuntament dona suport al MNAC i que subscriu la posició de la Generalitat. No va voler donar la seva opinió sobre un resolució judicial tan lesiva per als interessos patrimonials de la capital del país que ell governa. A instàncies de Junts per Barcelona, divendres el plenari de l’Ajuntament va aprovar una declaració institucional en contra de la sentència, amb els vots també del PSC, Barcelona en Comú i ERC. “Suposa un precedent preocupant que no té en compte els criteris tècnics que han garantit la conservació de les pintures murals al MNAC durant dècades, on han estat preservades amb les màximes garanties i accessibles per a tota la ciutadania”, es diu en el text aprovat, que fa un avís important de les “implicacions que pot tenir per a altres institucions culturals de la ciutat”. No es va gens desencaminat: el MNAC no és l’únic museu de Barcelona que custodia obres procedents de Sixena i que són potencialment reclamables per Aragó. Només els ingenus es pensen que la guerra de l’art s’ha acabat.

Ernest Urtasun, menys valent ara

El ministre de Cultura, el català Ernest Urtasun, va ser valent l’octubre passat denunciant el caràcter “polític” dels litigis instigats per Aragó contra els seus veïns catalans. “No comparteixo la gestió polititzada que el PP va fer d’aquest conflicte el 2017 [quan la Guàrdia Civil va entrar al Museu de Lleida per endur-se 44 obres d’art originàries del monestir de Sixena]. A ningú se li escapa quina era la situació de Catalunya aquell any [referint-se a l’article 155]. Jo ho hauria gestionat d’una manera diferent”, va dir en una intervenció al Senat. Ara, però, amb la sentència del Suprem que afecta les pintures murals, Urtasun ha sigut més mesurat. El ministre “espera i desitja” la màxima col·laboració entre els governs d’Aragó i Catalunya per complir la decisió de la justícia espanyola. “Les sentències cal respectar-les, hem de tenir la millor col·laboració institucional tots per donar els propers passos i, evidentment, el que més desitgem tots és la protecció d’un bé patrimonial que és molt important.”

Un altre pronunciament públic que molts esperen amb candeletes és el de Jordi Martí, el secretari d’estat de Cultura de l’executiu de Pedro Sánchez. Martí ha sigut un dels polítics amb més poder durant les darreres dècades en les polítiques culturals de Barcelona, primer a les files de PSC i després a les Barcelona en Comú. Servirà de res tenir tants catalans de pes amb mirades progressistes al govern espanyol?

Se sabrà aviat. Els propers dies (aquesta setmana és improbable) s’ha de reunir el patronat del MNAC, governat per la Generalitat, l’Ajuntament i el Ministeri, per entomar el desafiament. Si les tres administracions acorden una estratègia conjunta, encara hi haurà un petit marge perquè les pintures murals de Sixena es quedin a Catalunya.