Les herències tòxiques de l’Holocaust

Zygmunt Bauman ha estat un dels pensadors més influents de les darreres tres dècades de la sociologia. L’editorial Arcàdia ha incorporat al seu catàleg obres fonamentals com ara Desconeguts a la porta de casa, Retropia, Els reptes de l’educació en la modernitat líquida, La riquesa d’uns quants beneficia a tothom?, El temps no espera. Converses amb Citlali Rovirosa, Els reptes de l’educació en la modernitat líquida, Una aventura anomenada “Europa” i ara La meva vida en fragments, un intent d’autobiografia en edició d’Izabela Wagner i traducció d’Helena Lamuela.

Es tracta d’un exercici de reconstrucció de l’obra del mestre, que passa des de la joventut i la família a l’exili a Israel i a Anglaterra, on moriria a Leeds als 92 anys. També tota l’amalgama d’ideologies que va patir a través de l’antisemitisme dels nacionalsocialistes, el comunisme soviètic i les diferents formes de totalitarismes fins a construir un mosaic de les seves idees incrustades dins una biografia, resultat de les vivències més dures.

Izabela Wagner ens diu a la introducció que La meva vida en fragments és un conjunt de retalls a partir de peces ben diferents, “tot i que són autobiogràfics, no és la seva biografia” sinó textos que va redactar al llarg de trenta anys, llargues entrades al dietari, escrites en anglès i polonès, singularment els fragments familiars dedicats als fills i als nets. Molts, cal subratllar-ho, són inèdits. El nucli del llibre és un text mecanografiat de 54 pàgines, datat el 1987, amb dades absolutament al·lucinants com quan recorda que el percentatge de jueus que van pagar amb la vida l’ocupació alemanya és aproximadament el mateix que el percentatge de polonesos no jueus que la van sobreviure íntegres. La fugida cap a l’est va ser una aventura del jove Bauman. El primer capità alemany va quedar impressionat per l’alemany literari que feia servir el seu pare i li va demanar que fes de portaveu de la comunitat jueva i els altres refugiats. Serien prolegòmens de la barbàrie i de les matances quan el caos es va incorporar a la vida quotidiana.

Hem sentit moltes vegades les desgràcies de la Segona Guerra Mundial, però el testimoni d’un supervivent d’aquesta categoria encara il·lustra més la proporció del desastre, que es menjaria definitivament l’ànima d’Europa, rescatada pels americans i els russos. Explica que el dia que el Tercer Reich va capitular, a ell li faltava un any per arribar a la maduresa i era sotstinent de l’exèrcit polonès: “No recordo que aquesta idea em fes perdre gaire la son. Ben al contrari: la meva joventut i la meva immaduresa em semblava que encaixaven la mar de bé amb la situació del país i el món.” Matar perquè visquin els altres o les herències tòxiques de l’Holocaust són analitzades més enllà de la passió en un relat que val molt la pena. Exemplar!