TEATRE
El Poliorama dona suport al teatre valencià pel Grec, després de la dana
Albena Teatre, L’om Imprebís i L’Horta teatre preveuen tres setmanes amb els seus darrers espectacles
Passaran tres anys fins que no es recuperi l’últim teatre, calculen des del sector
Hi ha teatres a València que trigaran tres anys a obrir, calcula la presidenta Avetid (l’Associació d’Empreses d’Arts Escèniques del País Valencià), María Ángeles Fayos. Per això, agraeix totes les ajudes dels companys d’escena (mentre continuen esperant les ajudes institucionals promeses). El 25 de novembre, un mes després de la Dana, el Tívoli va acollir una gala per solidaritzar-se. Ara, el Poliorama ha programat coincidint amb el Grec tres companyies històriques que han quedat afectades per la tempesta sota el títol Amunt el teló del Poliorama per València. Anna Rosa Cisquella, representant de 3xtres, admet que proven de corregir un oblit de les sales comercials de Barcelona cap a aquests grups que omplen teatres a València i costa que trobin sala a Barcelona.
Totes tres companyies sumen 120 anys, diu Toni Benavente d’Albena: L’Horta Teatre (50 anys), Om imprebís (40 anys) i Albena (30). La relaci-o entre les companyies històriques del Principat i València és fluïda. El director i dramaturg Carles Alberola, bona part de la professió de les companyies valencianes han après a partir de les visites de grans companyies com ara Dagoll Dagom, Els Joglars, Tricicle o Vol-Ras. Cada grup estarà una setmana al Poliorama.
Albena Teatre
Del 25 al 29 de juny, Albena presenta el monòleg de Waterloo (que tanca la trilogia de Currículum i Ficció), una peça nostàlgica en què un nen revisa un àlbum de fotos en una enèsima reunió familiar. Com l’ha afectat la dana a la companyia? Albena Teatre no havia tirat mai res de les escenografies, vestuari i material tècnic que havien anat acumulant en 30 anys d’història “ara hem hagut de buidar sis camions”, diu gràficament Carles Alberola. Waterloo es va salvar perquè estava fora del magatzem. Un bolo ho va salvar. Albena ha anat fent processó per un grapat de sales durant aquests anys: com ara Artenbrut, Villarroel, Tantarantana, Borràs i, darrerament, Apolo.
L’Om Imprebís
Del 30 de juny al 4 de juliol L’Om Imprebís presenta la comèdia bilingüe Hoy no estrenamos. Fa una sàtira de 12 personatges que han decidit apuntar-se a un curs de teatre per escapar-se dels seus malsons. Només dos actors interpreten aquests perdedors que, l’experiència del teatre, els hi canviarà la vida. Com la mestressa de casa que agafa l’empenta de Nora, de Casa de nines per fugir de casa. Hi ha comèdia perquè en el grup també hi ha un comandant, o un torero que es vol reciclar a presentador de Tele5. Si aquests dos parlen castellà, bona part del grup ho fa en català, com el mestre o la mestressa de casa. L’aiguat va passar a prop del taller de l’Om Imprebís. Sí que els han afectat l’ajornament de moltes funcions i ja intueixen que algunes acabaran sent anul·lacions). A hores d’ara, estan recol·locant funcions a final del 2026. Per sort, tenen bona rebuda fora del País Valencià. El seu espectacle ha rebut un premi recentment a Ciudad Rodrigo. Fa poc han anat a Colòmbia i ha causat tan bona impressió que ja preparen temporada per al novembre, a Caracas. L’Om va ser de les primeres companyies que van treballar la improvisació al Teatreneu, el 1994. Posteriorment, van decidir que algunes de les improvisacions (a la sala d’assaig) les fixarien en els espectacles que, ara giren arreu.
L’Horta Teatre
Finalment, el grup degà representa L’últim ball, que ha escrit i interpreta Carles Alberola amb Alfred Picó. Els dos actors, amics reals de tota la vida, interpreten una parella d’intèrprets que, reprenen el seu duet per a homenatjar un amic. Els dos personatges feia temps que no es tractaven. S’adonen que el teatre és un lloc de vida tant per als intèrprets com per al públic. La dana va tocar el magatzem i la sala de L’Horta Teatre: la sala va poder obrir amb uns mínims després de resoldre el desperfectes principals. El fang al magatzem sí que va obligar a buidar gran part dels fons del teatre. Avui, bona part de la programació s’ha traslladat al carrer i a les places, perquè hi ha molts escenaris que ja no existeixen o que trigaran molt a recuperar-se. L’Horta Teatre té producció d’adults que, pràcticament no la mou del País Valencià. Sí que tenen més recorregut les produccions familiars, que volten arreu de l’Estat (va rebre el Premio Nacional de Teatre per a la infància i la joventut del 2023).
La llengua, a estrangular
El govern de Carlos Mazón, amb la necessària connivència de Vox, estan provant de reduir l’expressió artística de la llengua valenciana. Per exemples, han declarat obertament que volen “estrangular” l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Això també afecta el món editorial, museístic i teatral. Tot i que les companyies històriques s’expressen en valencià quan actuen al seu territori, sí que admet Carles Alberola que, algun teatre on es fa una temporada de diverses setmanes, se’ls hi demana que es faci alguna setmana en versió castellana. De fet, Dagoll Dagom n’havia fet queixa algunes vegades perquè, des de sempre havia actuat en català amb normalitat a València.