Un museu per a la gent del demà
La Fundació Joan Miró, que va crear el mateix artista, celebra el 50è aniversari amb tres grans exposicions i tot un programa d’activitats que s’allargaran un any, fins al juny del 2026
El març del 2026 es presentarà una nova ordenació de la col·lecció permanent, que combinarà l’obra acabada amb els materials de treball de Miró, per mostrar el seu procés creatiu
El dia de la inauguració de la Fundació Joan Miró de Barcelona, el 10 de juny del 1975, l’artista no va voler fer cap gran acte. La pervivència del franquisme no propiciava estar per gaires festes, i fins a l’any següent, amb el dictador ja mort, no es va fer la gran festa inaugural. Avui, passats 50 anys, la fundació que ell mateix va crear com un coixí per a la creació contemporània i emergent, i que es manté viva a l’edifici dissenyat per Josep Lluís Sert a Montjuïc, celebra l’aniversari amb tot un programa que s’allargarà un any –des d’aquest 10 de juny fins al juny del 2026–, i que es planteja com “una oportunitat” per reivindicar-se com a “punt de trobada cultural i creatiu”.
El lema de l’efemèride ja és indicatiu de la voluntat de qui lidera aquesta institució: “Per a la gent del demà.” “Tot el que fem ho fem per a la gent del demà i pensant en el llegat que deixarem”, va destacar ahir Marko Daniel, director de la fundació des de fa set anys. La festa d’aniversari, amb tres grans exposicions, una nova ordenació de la col·lecció i nombroses activitats, es proposa reviure l’esperit del CEAC (Centre d’Estudis d’Art Contemporani), la sigla que figura a la porta d’entrada de l’edifici i que fa explícita tant la voluntat inicial com la de futur “de ser un espai per aglutinar la creació contemporània”. “Hem passat de ser el somni d’un artista a ser una institució de referència a Barcelona i al món”, afirma Daniel.
El punt de partida de la celebració serà dimecres vinent, dia 11, amb la inauguració d’una gran exposició retrospectiva sobre la fundació, La poesia tot just ha començat. 50 anys de la Miró. Serà un acte obert a tothom, amb el qual els actuals responsables de l’entitat volen fer “un agraïment a la generositat de l’artista cap a la ciutat, a la qual va regalar aquest espai d’art i cultura”. La mostra resseguirà el paper de l’entitat des del seu naixement, en uns anys remoguts de la història: estretament vinculada a l’anomenada Transició democràtica, la fundació creada per l’artista que li dona nom va apostar des dels inicis per una programació compromesa políticament i un marcat contingut catalanista. Eren els valors que defensaven tant Miró com el seu amic Sert, que van contribuir a la renovació social i cultural. Des de la seva creació, la Fundació Joan Miró “va enriquir el teixit artístic, impulsant iniciatives i convertint-se en referent per a institucions posteriors que han seguit el seu model”.
La mostra ressegueix la figura de Miró des de començaments del segle passat, a Ciutat Vella, on va forjar la seva amistat amb Joan Prats, però també on va rebre les primeres crítiques després d’exposar a les Galeries Dalmau. I segueix les primeres passes de la fundació, el moment posterior a la mort de Miró i de Sert el 1983, que marca l’inici d’una nova etapa marcada per la transformació de la ciutat pels Jocs Olímpics, i algunes fites rellevants, com la creació del premi Joan Miró i el compromís continuat de l’Espai 13 amb l’art emergent. Per al muntatge, que té com a equip conceptualitzador Blanca Arias, Ramon Balcells i Martina Millà, han remenat a fons l’arxiu de la mateixa institució. “S’exposarà molt material inèdit”, anunciava ahir Ana Ara, directora de l’àrea artística de la Miró.
Tres grans moments
A partir d’aquí s’han marcat en el calendari tres grans moments més. El primer serà una “diada” de portes obertes el 15 de juny, “per festejar plegats la importància que ha tingut la ciutat de Barcelona per a la fundació, i viceversa”: l’una –diuen– no s’entendria sense l’altra. El dia començarà de bon matí: entre les sis i les deu del matí es descorreran les cortines i s’obriran les lluernes, per obrir l’edifici a la llum natural “i oferir una nova manera de viure i mirar l’espai”. Serà el que en diuen el Solstici Sert. Al llarg de la jornada, que vol recrear l’ambient de la inauguració de fa 50 anys, hi haurà diverses activitats, com la conversa Biògrafes il·lustrades, amb Pilarín Bayés, Marta Altés i Gemma Gallardo, i la projecció del documental Traçat per la llum. Sert/Miró, dirigit per Marta Lallana, que explora la relació entre artista i arquitecte.
El segon moment àlgid se centrarà en la relació de Joan Miró amb l’avantguarda nord-americana de la postguerra mundial, amb la segona exposició, Miró i els Estats Units, que s’inaugurarà el 10 d’octubre i que vol ser “un diàleg intergeneracional” entre l’artista català i artistes estatunidencs com ara Louise Bourgeois, Helen Frankenthaler, Jackson Pollock i Mark Rothko. Vol aprofundir en la relació de Miró amb aquest país: el seu reconeixement internacional es va consolidar gràcies a l’entusiasme que la seva obra va despertar als Estats Units. Aquest interès va començar entre artistes i col·leccionistes durant la dècada del 1920 i es va prolongar durant seixanta anys mitjançant encàrrecs públics importants. Els moments clau van ser la retrospectiva organitzada pel Museu d’Art Modern de Nova York (MoMA) el 1941, que va itinerar per diversos punts dels Estats Units; l’estada de l’artista a Nova York l’any 1947, i la segona retrospectiva de Miró al MoMA el 1959. La mostra que aquesta tardor es podrà veure a la Miró de Barcelona, que inclourà pintures, escultures i gravats de més de quaranta artistes i anirà acompanyada d’un catàleg –en català, castellà i anglès–, “vol ser memòria viva de la importància d’aquest intercanvi entre l’escena artística nord-americana i el pintor català”. Coorganitzada amb The Phillips Collection de Washington, es podrà veure també en aquella institució del 21 de març al 5 de juliol del 2026. “Serà l’exposició més important de Miró feta als Estats Units”, segons Ana Ara.
Una tercera exposició serà la “d’una de les artistes més reconegudes a nivell mundial”, l’artista canadenca Kapwani Kiwanga, premi Joan Miró 2025, que s’inaugurarà el 29 d’abril del 2026. Les seves instal·lacions, diuen els responsables de la fundació, tracten sobre l’impacte que tenen els espais que habitem en les persones, tant pel seu disseny com per la seva història.
I, com a tercer gran moment, la fundació aprofitarà el 50è aniversari per presentar una nova ordenació de la seva col·lecció permanent, la primavera del 2026. Continuarà ocupant els espais expositius dissenyats per Sert, però no es conformarà a partir de criteris formals o historicistes, sinó d’acord amb els processos de treball de l’artista. Per aquest motiu, una part del material de treball que Miró va voler donar a la fundació en el moment de l’obertura, i que documenta el seus processos creatius, conviurà amb l’obra acabada. “D’aquesta manera, el visitant podrà percebre l’obra com una cosa en moviment continu, i, atès que els processos de treball de Miró sempre es fan en relació amb l’espai, l’arquitectura de la fundació tindrà una rellevància especial.” Aquesta presentació també donarà inici a un cicle d’exposicions de llarga durada “amb l’objectiu d’obrir diàlegs i crear sinergies amb entitats culturals, artístiques, científiques i educatives, per generar noves formes de conèixer i experimentar l’art”.
En el cartell d’aniversari hi figuren moltes altres activitats, des de contacontes i projeccions fins a un cicle de performances, al qual han donat el nom de Reencarnacions, en què faran una reinterpretació de set accions històriques, revisades per artistes joves d’avui. El tret de sortida el donarà Jaume Clotet el 15 de juny.
Finalment, una altra de les activitats destacades d’aquest aniversari serà el programa de suport a la creació i professionalització Lluerna, que enguany arriba a la vuitena edició amb el títol Un museu possible, “per tal de repensar el museu del futur i el seu paper en la societat contemporània”. Aquest any serà especial, amb una invitació a imaginar el museu dels propers cinquanta anys. Un museu possible pren com a punt de partida l’impuls fundacional de Joan Miró, que va ser no només crear un espai de conservació, sinó una institució viva, oberta a la creació, al diàleg i a l’experimentació. Les propostes seleccionades es presentaran el 15 de juny a l’auditori de la fundació.
El jardí dels Xiprers serà visitable
Com que art, arquitectura i natura es fonen a la seu que l’allotja, la fundació també vol una celebració especial de l’edifici de Josep Lluís Sert, coincidint amb la capitalitat de Barcelona com a seu mundial de l’arquitectura el 2026. “És el millor exemple de l’arquitectura de la democràcia”, deia ahir Marko Daniel, el seu director. I per altra banda, es recuperarà un espai que fins ara no era accessible per als visitants: el jardí dels Xiprers, que va ser cedit a la fundació en el moment de la seva construcció, però pertany als jardins de Laribal. Manté els xiprers emblemàtics, murs, bancs i vegetació centenària, i la fundació el restaurarà i el reincorporarà plenament al recorregut museístic –entre la primavera i la tardor vinent–, recuperant així la seva funció “com a espai de contemplació, cultura i memòria històrica de la muntanya de Montjuïc”.
