la crònica
Fades i germanes en el Primavera Sound
No actuaven en cap escenari gran, ni tan sols mitjà, del festival. Ho feien a les sis de la tarda davant d’un públic amb dificultats per trobar un raconet d’ombra i amb una llengua emprada, aquest cap de setmana en el Primavera Sound, per només quatre grups dels més de 150 que hi ha programats: el català. Però, no obstant tot plegat, Fades, amb un discurs obertament queer que, per a molts, continua sent incòmode, van triomfar, ni que sigui a petita escala, davant d’un públic que els va ovacionar quan, després d’autodefinir-se com un “projecte polític” més que “musical”, van lamentar, precisament, la poca presència de la llengua catalana en el festival que els havia convidat a actuar. “La llengua catalana és ben vàlida!”, van dir aquests tres estudiants de filologia catalana, dos dels quals de Mallorca i un del Principat, que, fa uns mesos a Enderrock, es definien sense embuts com “tres maricons amb l’objectiu d’ocupar l’espai mainstream de l’escena musical”. Ho aconsegueixin o no, cançons com Catalonian girls (“Molta crema, ulleres de sol, ben torrades, hot, us desfem com glaçons...), com es va poder comprovar ahir, de mica en mica es van obrint camí.
Les aglomeracions de públic, ahir, a l’esplanada del Parc del Fòrum on hi ha instal·lats els dos escenaris principals (i una imatge ben grossa de Woody Guthrie sota el logo d’una marca esportiva que probablement faria posar els pèls de punta a aquest icònic i combatiu cantant de folk), fan pensar que les dades d’assistència en el Primavera Sound 2025 tornaran a ser de rècord.
Charlie XCX, la nit de divendres, i per culpa de la qual un dels cantants de Fades admetia estar “afònic”, i Sabrina Carpenter, ahir a mitjanit, són alguns dels motius principals pels quals, el 2 de gener, el festival va exhaurir entrades, però el públic –qui sap si més estranger que mai– del festival va poder gaudir ahir d’un seguit d’exquisideses que el Primavera Sound continua sabent proporcionar. La més notòria, Waxahatchee, projecte en clau de rock d’arrels dels Estats Units liderat per la cantautora Katie Crutchfield que, a Barcelona, en un altre context, passaria amb més pena que glòria però que, ahir, es va veure beneficiat per la tendència a l’alça que viu el grup en el món anglosaxó, amb presència dominant en el Primavera Sound. Quan MJ Lenderman, un altre nom en voga de la música nord-americana, va pujar a l’escenari per cantar amb Crutchfield dues cançons (Right back to it i Burns out at midnight), semblava, veient la reacció del públic, que hi hagués pujat Neil Young.
Haim, un grup que, a Catalunya, només ha actuat (en tres ocasions) per via del Primavera Sound, va figurar també entre els més destacats d’ahir. Al concert, li va faltar una mica de ritme, però Danielle, Este i Alana Haim, filles d’un exjugador professional de futbol israelià i protagonistes (Alana, la més petita, en el paper principal) del film Licorice Pizza, de Paul Thomas Anderson, van aconseguir finalment enamorar el públic amb les cançons d’un disc, I Quit, en què les seves exparelles reben de valent i que sortirà a la venda a finals de mes.
Per molts dels milers d'espectadors que, ahir, es van reunir al Fòrum, ara bé, imperava un sol nom: Sabrina Carpenter, estrella fulgurant del pop del planter de Disney que, com l'any passat amb Lana del Rey, va tenir uns quants fans seus palplantats davant l'escenari on va cantar Espresso i altres cançons des de primera hora de la tarda.