L’Any Agustí Duran i Sanpere recupera el llegat de cerverí

El Govern ha presentat, al Paranimf de la Universitat de Cervera, la commemoració dels 50 anys de la mort d’Agustí Duran i Sanpere (Cervera, 1887 - Barcelona, 1975) amb l’objectiu de recordar, reivindicar i divulgar la seva figura i aportacions com a arxiver, historiador, arqueòleg, museòleg i antropòleg.

La consellera de Cultura, Sònia Hernández, va presentar la commemoració acompanyada del paer en Cap de Cervera, Jan Pomés; el comissari de l’Any Duran i Sanpere, Xavier Tarraubella, i la filla d’Agustí Duran i Sanpere, Eulàlia Duran. També hi van assistir el director general del Patrimoni Cultural, Joaquim Borràs.

Les tres institucions organitzadores de la commemoració, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i l’Ajuntament de Cervera, volen recordar, reivindicar i divulgar el llegat de l’historiador. Un llegat on sobresurten institucions i equipaments culturals creats i impulsats per ell i que encara perduren, tant a Barcelona com a la seva ciutat natal, Cervera. L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, el Museu d’Història de Barcelona, l’Arxiu Històric de Cervera –antecedent de l’actual Arxiu Comarcal de la Segarra– i el Museu Comarcal de Cervera, entre altres, en són exemples remarcables.

Durant un any, fins al maig de 2026, tant les institucions organitzadores com totes les entitats col·laboradores adherides a la commemoració, proposaran conferències, exposicions, jornades, publicacions, recursos digitals i altres accions i activitats per divulgar i posar en valor els treballs, les actuacions i les aportacions d’Agustí Duran i Sanpere en el transcurs de la seva vida.

D’entre les activitats programades destaca la producció d’un documental sobre la figura de Duran i Sanpere que s’estrenarà durant el 2026, així com la publicació, per part del Departament de Cultura, del llibre Agustí Duran i Sanpere. Un retrat íntim a través del seu arxiu.

El Departament de Cultura i l’Ajuntament de Barcelona celebraran el 2 de desembre d’aquest any la Jornada Agustí Duran i Sanpere. La lluita contra l’oblit / Una visió transversal i innovadora del patrimoni i la cultura. Es tracta d’una jornada configurada per vuit ponències i una taula rodona amb reconeguts especialistes en els diversos àmbits de la carrera professional de Duran i Sanpere.

Atesa la dimensió del personatge hi ha diverses entitats i administracions que també organitzaran actes en el marc de l’Any Duran i Sanpere. Per exemple, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona organitzarà el 12 de juny la conferència Casa de l’Ardiaca, de Desplà a Duran i Sanpere, que impartirà el doctor en Història de l’Art Joan Bellsolell.

De les activitats programades pel 2026, destaca l’exposició que organitzarà l’Arxiu Nacional de Catalunya titulada L’arxiver Duran. Ideòleg de l’arxivística catalana, que es podrà visitar del 18 de març al 13 de juny de 2026. Per la seva banda, la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona prepara una jornada de conferències pel 12 de febrer sota el títol Agustí Duran i Sanpere, historiador, arxiver i acadèmic.

Agustí Duran i Sanpere va destacar en diversos àmbits relacionats amb el patrimoni, la història i la cultura. Els arxius, els museus, l’arqueologia, la història, l’etnografia i el folklore, l’art gòtic i el patrimoni monumental i artístic, són les disciplines fonamentals en les quals va centrar tot el seu interès pel passat. A totes elles es va apropar amb una visió transversal, innovadora, avançada al seu temps, tenint sempre molt present la combinació de l’estudi, la conservació i la divulgació en tots els projectes en què es va implicar. Totes aquestes disciplines són les que defineixen els eixos i les línies d’actuació de la commemoració.

Agustí Duran i Sanpere és reconegut com un dels historiadors catalans més rellevants de la primera meitat del segle XX, per la seva prolífica obra escrita, però també per la seva incondicional tasca com a divulgador de la història i la cultura catalana.

“Duran i Sanpere va entendre que preservar la memòria era una tasca d’amor pel país i de responsabilitat pública. Cal continuar aprenent de la seva visió profunda i moderna del patrimoni cultural com a eina de cohesió, coneixement i futur col·lectiu. Li devem la concepció d’una estructura arxivística moderna i organitzada”, va concloure la consellera Hernández.