arquitectura
El VHIR Vall d’Hebron Institut de Recerca guanya el Premi FAD d’Arquitectura
La Nave és escollit com el millor projecte d’Interiorisme, mentre que la Plaça de Riells obté el guardó de Ciutat i Paisatge i Seasonal House és reconeguda en la categoría d’Intervencions Efímeres
El projecte del VHIR Vall d’Hebron Institut de Recerca, dels arquitectes Jordi Badia, Miquel Espinet i Jero Gutiérrez (BAAS Arquitectura i Espinet/Ubach), ha estat guardonat amb el Premi FAD d’Arquitectura 2025, segons ha anunciat el jurat professional de la 67a edició dels Premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme en una cerimònia que ha tingut lloc aquest vespre al Teatre Lliure de Montjuïc.
El jurat, presidit per Sara de Giles i amb Andrea Arriola Fiol, Miquel Batlle, Nuno Melo Sousa, Modest Mor i París i Alicia Núñez com a vocals, ha destacat la “gran qualitat” del projecte així com l’“elegància i precisió” en la seva execució. “A partir d’una estratègia intel·ligent d’inserció topogràfica, aconsegueix reorganitzar el campus universitari integrant un edifici de més de 17.000 m² en la trama urbana amb una sensibilitat especial envers el context”. El jurat valora com l’edifici “no només resol amb èxit una topografia complexa i un programa funcional exigent, sinó que, a més, genera ciutat: crea nous recorreguts per a vianants, transforma el concepte d’edifici docent i de recerca en un espai amable i accessible, i incorpora la seva coberta com a mirador i espai públic obert a la ciutadania”.
Per la seva banda, La Nave ha estat reconeguda en la categoria d’Interiorisme. Es tracta d’un projecte d’Atienza Maure Arquitectos que transforma una antiga fàbrica de Barcelona en oficines per a una empresa tecnològica i en l’habitatge d’un dels fundadors. El jurat ha posat en valor “l’enginy en el desenvolupament d’un sistema constructiu prefabricat que dona una resposta eficaç a les necessitats i limitacions de l’encàrrec”. A més, “reconeix la capacitat del projecte per transformar un espai industrial en una proposta que integra de manera equilibrada allò tècnic i allò hedonista, en sintonia amb el context actual d’escassetat d’habitatge i la necessitat de reconfigurar l’ús dels espais existents”.
La remodelació urbana de la Plaça de Riells, de Comas-Pont Arquitectes, s’ha emportat el premi Ciutat i Paisatge per “recuperar part del nucli antic per al ciutadà, en diàleg amb el paisatge de l’entorn”. El jurat valora que el projecte descobreix “un antic pou oblidat i amagat sota la plaça, que acaba redibuixant la geometria del sòl i conduint les aigües pluvials, més enllà dels seus límits”.
El guardó en la categoria d’Intervencions Efímeres ha estat per a Seasonal House: A domestic climate driven experiment, un projecte de TAKK en “constant evolució, sense una data de finalització” que va sorgir amb la intenció de transformar un espai industrial de 400 m² en una llar.
A més, el jurat ha atorgat una menció especial a l’exposició 100 ojectes d’Ikea que ens hagués agradat tenir a Vinçon, organitzada pel DHub i amb disseny expositiu de MAIO. El jurat també ha reconegut amb el Premi Re-FAD l’obra de Rehabilitació Vapor Cortès. Prodis 1923, a Terrassa, perquè “transforma amb sensibilitat un antic complex industrial en un equipament obert funcional”. El projecte és obra de Xavier Ros Majó, David Lorente Ibáñez, Roger Tudó Galí i Josep Ricart Ulldemolins (Harquitectes).
El Premi Re-FAD es va crear l’any 2023 per destacar l’aportació en el marc de la rehabilitació, la reutilització i la regeneració en totes les seves concepcions. Aquest guardó premia les bones pràctiques en relació amb l’estalvi de recursos i amb el Compromís de l’Agenda 2030 per al Desenvolupant Sostenible
Premi FAD de Pensament i Crítica
Per la seva banda, el Premi FAD de Pensament i Crítica, que aglutina els millors textos dedicats a l’arquitectura, l’urbanisme i el paisatgisme publicats al llarg de l’any 2024 en l’àmbit de la Península Ibèrica, ha anat a parar, ’ex aequo’, a les obres Mies van der Rohe. Textos completos, 1922-1969 i Aprender a Desaprender. De la primera, el jurat ha destacat que es tracta d’un “clàssic”, una obra fonamental per a la historiografía de l’arquitectura, que recull de manera inèdita tots els textos, discursos, declaracions i entrevistes de Mies van de Rohe al llarg de la seva vida. Valora especialment una traducció meticulosa i el fet que permet una pertinent relectura d’una figura canònica com Mies van der Rohe. Aprender a Desaprender, un llibre editat per Paulo Moreira que recull contribucions de diversos autors (Ibiye Camp, Margarida Waco, Mónica de Miranda, Luísa Santos, Banga Colectivo, Cartografia Negra, Natache Iilonga, Thaís de Andrade, Gabriela Leandro Pereira, Lara Isa Costa Ferreira Demas Nwoko, Anyibofu Nwoko Ugbodaga), “propicia una obertura necessària a la disciplina arquitectònica: una invitació a pensar el rol de l’arquitectura en els processos de colonització i també la seva relació amb la colonialitat, és a dir, amb la permanència de certes estructures de poder després dels períodes històrics de colonització”, segons el jurat. Enguany, en la 20a edició dels guardons, el jurat ha estat presidit per l’arquitecte Fernando Marzá i les també arquitectes María García i Marina Povedano han actuat de vocals.