Repòquer de títols de Joan Vinyoli, el poeta recurrent

Joan Vinyoli (Barcelona, 1914-1984), és un dels poetes més reconeguts de la literatura catalana, essencialment líric, que va publicar el primer llibre de versos el 1937 (Primer desenllaç) i els dos últims el mateix any de la seva mort (Domini màgic i Passeig d’aniversari). Entre un i altres, van passar 47 anys i 14 títols, a més de tres reculls antològics.

Edicions 62 acaba de reeditar cinc poemaris de Vinyoli. Llegint-los “es pot veure un procés de recerca de la pròpia veu i d’aprenentatge del dir la poesia i les coses que li són veïnes, és a dir les que ocupen el centre de l’existència d’un home que viu a fons i amb passió”.

Els cinc llibres triats són El Callat (1956), Tot és ara i res (1970), Cants d’Abelone (1983), Domini màgic (1984) i Versions de Rilke i de Nietzsche (1984).

Tret de Domini màgic, tots els llibres inclouen una notícia editorial de Jordi Cornudella en què contextualitza les obres i detalla les diferents edicions que se n’han fet fins ara.

L’obra poètica de Joan Vinyoli, influïda inicialment per les lectures de Riba i Rilke, la formen més de 500 poemes distribuïts en 17 llibres. Posteriorment també va ser influenciat per Hölderlin, Rimbaud i Shakespeare. Sense oblidar els clàssics grecollatins .

La seva veu assoleix una primera culminació amb El Callat (1956), un dels poemaris més profunds i rics de la poesia catalana de la postguerra. Amb Realitats (1963), fa una deliberada aproximació al realisme històric, corrent imperant a l’època. Però el seu realisme existencialista és molt personal i no encaixa en el gust de la crítica del moment. El 1970 comença la seva etapa de maduresa amb Tot és ara i res.

La seva poesia, de to indagatori, es converteix en la crònica lírica d’una personalitat vitalista i anhelant, i sedueix els lectors per la seva extraordinària capacitat comunicativa i la seva autenticitat. L’efervescència creativa de Vinyoli culmina en els darrers poemaris, en els quals es renova constantment dins una unitat orgànica.

Domini màgic està considerat un dels llibres capitals de la poesia contemporània catalana. Els 36 poemes del volum assoleixen una intensitat emocional i una profunditat de pensament líric extraordinàries.

Tot plegat, per als amants de la poesia, fa de Vinyoli un poeta recurrent.