La casa d’estiueig de Maragall es converteix en apartaments turístics
El vincle entre Sant Joan de les Abadesses i l’il·lustre poeta Joan Maragall (1860-1911) està marcat per una casa d’estiueig que va tenir al número 11 del carrer Major. Data del 1623 i fa 1.000 m2 repartits en planta baixa i dos pisos. Ha passat per diferents mans i, en aquesta última etapa, estava tancada i en estat de semiruïna. Ara, una empresa del Ripollès l’ha reformada i l’ha convertida en deu apartaments turístics –la distribució feia “inviable” que fos un hotel–. El seu gerent, Josep Maria Prat, ha explicat a l’ACN que la reforma, feta amb empreses locals, ha permès “fer ressorgir” elements originals, alguns desconeguts, que li donen un “caràcter singular” a un edifici que és bé cultural d’interès local.
“La reforma no ha sigut fàcil i ha superat les nostres previsions a nivell de costos”, admet Josep Maria Prat, promotor i gerent de l’empresa propietària. Han estat prop de tres anys per recuperar els elements originals de la casa d’estiueig del poeta Maragall i adaptar-la a les normatives actuals. “Ens la vam trobar molt malmesa, entre forjats, cobertes, teulades i també a nivell d’instal·lacions perquè no funcionava ni la llum ni aigua ni res”, detalla.
Les modificacions que s’havien fet amb els anys, havien tapat molts elements originals. “Quan treies un remolinat, t’apareixia una paret de pedra antiga, feta a mà, o a l’escala, amb la volta catalana i pedres massisses”, recorda.
Qui també ho ha viscut amb “emoció” i com un “repte” professional ha sigut l’aparellador, Marc Busquets – hi ha treballat juntament amb l’arquitecte Xavier Prat-. Admet que ha sigut una obra “molt viva” pel que anaven descobrint: “Ens han sortit portes ocultes, antics accessos, arcs, brancals i bigues de fusta”, que han obligat a fer modificacions al projecte.
Assegura que l’altura i la dimensió han sigut els dos grans reptes en la rehabilitació. Segons Busquets, “ens hem trobat la vida que hi ha hagut”, amb diferents sistemes de forjat, parets fetes i refetes d’una altra època. Entre els elements curiosos hi ha una porta anul·lada a la façana que no coneixien i també un sistema peculiar de “recolzament de bigues de grans dimensions” en algunes de les habitacions.
L’“orgull” de recuperar un habitatge molt popular
Busquets, que és santjoaní, admet que és un “orgull” haver contribuït a recuperar aquesta casa molt coneguda del centre del poble, on “la degradació s’havia accentuat amb el temps”. “De passar a veure un edifici que cau a estar completament rehabilitat i que aportarà vida al poble, em fa molt content”, afirma.
La figura de Maragall també hi és present. Una placa a l’entrada recorda la seva història –se suma a la que es va posar els anys 70– i un poema seu també dona la benvinguda abans d’entrar a l’ascensor. La propietat també destaca una altra modificació: han fet una segona entrada amb vidre transparent per “deixar oberta” la portalada original que durant tants anys havia estat tancada, de manera que la gent, des de fora, pot contemplar l’entrada principal. “És una manera de dir que aquí hi ha vida”, diu Prat.
Les distribucions i particularitats de la casa han fet “inviable” convertir-lo en un hotel, segons el gerent. “La casa ha quedat molt maca, amb un valor arquitectònic, de patrimoni històric, i ara faltarà veure la rendibilitat”, assegura. De moment, han començat el primer cap de setmana amb el 50% dels apartaments reservats.
El lloc on Maragall va escriure ‘La vaca cega’
Aquesta és la casa d’estiueig on el cèlebre autor va escriure La vaca cega (publicat el 1893), un dels seus poemes més coneguts. També va escriure un altre poema molt important per la comarca, Els Goigs a la Verge de Núria (1894), però aquesta no se sap exactament si ho va fer a aquesta mateixa casa o a una segona d’aquesta mateixa localitat. Maria Josep Fernández, mestra jubilada i autora d’un monogràfic sobre el centenari de La Vaca Cega, recorda que el poeta ja havia visitat nombroses vegades la localitat perquè hi tenia familiars i era com un refugi durant l’estiu.
“Tenim la certesa perquè el mossèn Josep Esteve li va escriure una carta al fill de Maragall preguntant-li si li podia confirmar amb seguretat l’indret on va escriure el poema de la vac. “I amb molta exactitud li va respondre: és la casa de l’habitació que té un balcó que dona al carrer Major i que fa cantonada amb el carrer dels Tints”.
Per Fernández, “Maragall té una forta petjada a Sant Joan i sempre n’hem estat molt orgullosos”. Per això creu que és molt positiu que s’hagi recuperat la casa d’estiueig.
Una oportunitat per animar a fer més reformes
L’alcalde del municipi, Ramon Roqué, aplaudeix també la reforma de la casa d’estiueig perquè contribuirà a millorar la imatge de la vila vella. “Esprem que altres propietaris també s’animin i amb altres usos, com ara primera residència o de lloguer”, assenyala. Una de les dificultats a aquesta zona és el “sobrecost afegit” per temes com les limitacions d’accessibilitat –els carrers són estrets–. De fet, l’Ajuntament ja preveu bonificacions a les ordenances municipals per a llicències d’obres a la zona per compensar d’alguna manera aquestes dificultats.
Aquest any l’Ajuntament té previst elaborar un estudi d’habitatges buits per ajudar als propietaris a fer millores i posar-los al mercat del lloguer. Es vol així ampliar una oferta que no cobreix les demandes que hi ha. Calculen que hi ha més de 260 habitatges buits, dels quals entorn d’un 75% s’haurien de poder mobilitzar amb “rehabilitacions petites”, segons estimacions del consistori. L’estudi hauria d’estar enllestit a finals d’any.