‘Dept. Q’, policies renegats amb sabates i espardenyes

Quan ens pensàvem que tot estava inventat en l’univers Sherlock Holmes, sobretot des que Steven Moffat i Mark Gatiss li va atorgar una nova vida a la ficció televisiva amb la magistral Sherlock, protagonitzada per Benedict Cumberbatch i Martin Freeman, ara s’estrena Dept. Q, l’adaptació de les novel·les homònimes de l’autor danès Jussi Adler-Olsen. En mans de Scott Frank (Godless, Gambito de dama), Netflix ha servit una proposta que sap prendre el relleu del personatge creat per Conan Doyle amb aquest Carl Morck (brillant Matthew Goode) com a inspector de policia anglès genial però geniüt vingut a menys, a qui encomanen capitanejar un departament a Edimburg que revisarà casos sense resoldre amb una sabata i una espardenya. Per sort seva, li posaran de company Akram (Alexej Manvelov), un expolicia sirià refugiat polític que no només li farà la feina administrativa, sinó que, com a bon Watson que esdevindrà, es convertirà en un superb guardaespatlles que tractarà constantment que el seu col·lega toqui de peus a terra. Aquí la trama, molt El silenci dels anyells però més enrevessada, serà el de menys, tot i que enganxa de mala manera. El que ens atrapa de debò és la incorporació dels nous efectius al nou departament, gent trencada físicament i emocional rehabilitada per a tasques policials i que serà clau per a la investigació. L’embolcall estètic, marca de la casa, també és magnètic. Com el del mateix espai en què es veuran abocats a treballar aquest grup de renegats, que recorda els amagatalls on eren confinats els protagonistes de The Wire, aquí amb lavabos i dutxes on hi ha tanta merda com la que esquitxa una fiscalia que posa pals a les rodes. I ens pensàvem que només passava aquí...