Àlex Monner, un ‘bàrbar’ pausat i en trànsit

Personatge atrapat

Los bárbaros , que s’estrena avui als cinemes, és una altra prova de la seva versatilitat: lluny dels joves rebels que l’han fet famós, encarna un vigilant d’una gran obra que es paralitza i queda aturat, als afores de Madrid, vivint a la caseta de vigilant, sense fer res, passant estones amb un amic peruà (Job Mansilla), la seva parella (Greta Fernández) i una noia polonesa (Eliza Rycembel). “Normalment enganxes els personatges en els moments més intensos de les seves vides –explica–, quan els estan passant les coses més fortes, més irreversibles, les que marcaran un abans i un després. En canvi, en aquesta pel·lícula és tot el contrari, i és una de les coses que més em van agradar del guió i de la pel·lícula: aquesta absència de to frenètic i dramàtic. Enganxes els personatges en un moment d’impasse, d’espera, de pausa, de trànsit, potser, entre una època intensa i una altra. Fins i tot una mica massa de pausa; hi ha moments que estan tots tres una mica alienats de la vida, fastiguejats.”

Ha explorat territoris nous: “Sens dubte, és un dels personatges amb els quals m’he hagut d’allunyar més de tot el que havia fet fins ara. No sé si diria allunyar-lo més de mi o de la meva trajectòria, però encarar el Sergio va ser un plaer, perquè és un paio tan tranquil, tan deslligat de tot... És una persona sense gaires aspiracions. Sempre vam plantejar el Sergio com un personatge molt poc ambiciós, que estava còmode amb la posició que li havia tocat i amb la vida que tenia.”Els debutants Javier Barbero i Martín Guerra són els directors de Los bárbaros i signen també el guió, inspirat en la crisi econòmica iniciada el 2008. “És un dels millors guions que he llegit. Vaig entrar-hi directe. Em va encantar tot: el guió, el personatge, els dos directors, des d’on es feia la pel·lícula... El Javier i el Martín són dues persones que no sé si diria que són outsiders, però sí que tenen un tarannà molt semblant al de la pel·lícula que han fet. No tenen cap pretensió de molar i, alhora, molen més que ningú.”Justament relaciona el títol amb aquesta condició d’outsiders dels protagonistes: “Jo crec que Los bárbaros ve precisament perquè són uns outsiders que estan fora de qualsevol tipus d’activitat econòmica. I això crec que en el món d’avui dia, els converteix en uns bàrbars. No tenen ni ofici ni benefici, estan allà penjats en aquests llimbs tan anticapitalistes. Són persones que tenen temps per avorrir-se, per no guanyar ni un euro. De fet, hi ha un moment en la pel·lícula en què hi ha uns obrers treballant i ells els criden «Burgesos!», perquè estan per sota dels obrers, és una cosa extrema.”

Àlex Monner va dirigir el 2019 el curt Un chico cualquiera. Rosario sólo hay una, i prepara el seu primer llargmetratge, un projecte pel qual va guanyar el primer premi de l’Atlàntida Mallorca Talents Lab. “Em ve molt de gust dirigir pel·lícules. Tinc aquest projecte de llargmetratge desenvolupant-se que m’està portant molts maldecaps i moltes alegries també. Es diu Parts Gael. Gael és el nom del protagonista i Parts... fa referència a diferents parts. És un títol una mica suggeridor, abstracte.” Intentarà no ser-ne el protagonista. El descriu com “un drama de tota la vida que, tant de bo, en el moment que la faci, tingui certs aires de gènere”. “No me l’imagino com el típic drama intimista, costumista, naturalista, sinó que me l’imagino estèticament una mica més obert i que explori també altres gèneres. L’escric amb la Gemma Blasco, que és la directora de La fúria.”