Cultura

Frankfurt se segueix notant

En els dar­rers sis anys ha anat aug­men­tant pro­gres­si­va­ment el nom­bre de tra­duc­ci­ons d’autors cata­lans a altres lite­ra­tu­res euro­pees. Els 44 títols traduïts del 2003 han pas­sat als 80 d’enguany, una xifra simi­lar a la de l’any pas­sat (81). L’any 2007 va des­ta­car per l’ele­vat nom­bre de tra­duc­ci­ons a l’ale­many (un total de 53), clar indi­ca­dor de l’èxit de la par­ti­ci­pació de la cul­tura cata­lana com a con­vi­dada d’honor a la Fira del Lli­bre de Frank­furt.

Doncs el 2008 es pot con­fir­mar l’efecte que Frank­furt ha tin­gut per a la lite­ra­tura cata­lana, no només en el mer­cat ale­many sinó en el con­text inter­na­ci­o­nal. A tall d’exem­ple, cal recor­dar que Les veus del Pamano, de Jaume Cabré, traduïda a l’ale­many l’any pas­sat, ja ha arri­bat als 160.000 exem­plars venuts i que Pedra de tar­tera, de Maria Bar­bal, ha arri­bat a la xifra de més de 50.000 mil exem­plars venuts, dada que ha atret l’interès dels edi­tors ale­manys per País íntim, ja sense la sub­venció de l’Ins­ti­tut Ramon Llull (IRL). Enguany també s’ha traduït a l’ale­many Des­glaç, de Maria Mercè Marçal, o Si men­ges una lli­mona sense fer ganyo­tes, de Sergi Pàmies.

A banda del cas­tellà, el francès, el por­tuguès i l’ale­many són les tres llengües de destí més freqüents. Però també cal des­ta­car les tra­duc­ci­ons al rus, croat, albanès, hebreu, polonès, grec, armeni, eslovè, hon­garès i serbi. Des­taca com a curi­o­si­tat la tra­ducció a l’hindi de Lola i els pei­xos morts, de Bal­ta­sar Por­cel; La pell freda, d’Albert Sánchez Piñol, al taiwanès; Els secrets de la feli­ci­tat, de Sebastià Ser­rano, al xinès; i l’edició al sard de La plaça del Dia­mant, de Mercè Rodo­reda.

El repte de l’anglès
Mal­grat la satis­facció de les xifres, el direc­tor de l’IRL, Josep Bar­galló, reco­neix que “el repte” és aug­men­tar les tra­duc­ci­ons a l’anglès, tasca com­pli­cada, ja que és “la llen­gua més tan­cada de totes”. “És la pri­o­ri­tat, no només per a nosal­tres, sinó per a totes les cul­tu­res euro­pees. Només un tres per cent del que es publica en anglès són tra­duc­ci­ons”, raona Bar­galló, tot con­fi­ant en l’ober­tura al gener de les dele­ga­ci­ons de la Gene­ra­li­tat a Lon­dres i Nova York per millo­rar aquest aspecte. Així mateix, reco­neix que una altra lla­cuna és al mer­cat lla­ti­no­a­me­ricà. “Al cas­tellà es tra­du­eix bas­tant, però les tra­duc­ci­ons no cre­uen l’Atlàntic, i això que les prin­ci­pals edi­to­ri­als són bar­ce­lo­ni­nes”.

D’altra banda, el Con­sell Euro­peu d’Asso­ci­a­ci­ons de Tra­duc­tors Lite­ra­ris ha publi­cat un comu­ni­cat on denun­cia la pre­ca­ri­e­tat de la pro­fessió per culpa dels sala­ris paupèrrims.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.