CRTVE fa passos enrere

La subs­ti­tució del peri­o­dista Luis Fernández per l’octo­ge­nari exmi­nis­tre uce­dista Alberto Oli­art al cap­da­vant de la Cor­po­ració Radi­o­te­le­visió Espa­nyola (CRTVE) no és el més inqui­e­tant dels gri­nyols que acom­pa­nyen ara un ele­fant que no troba herba de la bona un cop ha aca­bat la dieta d’apri­ma­ment.

Oli­art, de 81 anys, que admet que des­co­neix la tele­visió perquè la segueix molt poc, va rebre ahir l’apro­vació del Congrés de Dipu­tats per al seu nou càrrec, fet que per­met que es pugui dur a terme el tràmit de nome­nar-lo ofi­ci­al­ment pre­si­dent de la CRTVE.

Així, es posarà fi a aquesta mani­o­bra en què els grans par­tits espa­nyols no s’han pres ni la més dimi­nuta de les molèsties a dis­si­mu­lar que les pro­me­ses de Zapa­tero sobre la inde­pendència de la radi­o­te­le­visió pública esta­tal no valien ni la saliva que va inver­tir a expli­car-les: tot i que el pre­si­dent de la CRTVE hau­ria de sor­gir de l’exer­cici par­la­men­tari al Congrés de Dipu­tats, la votació d’ahir es basava en un fait accom­pli: PSOE i PP ja havien pac­tat que Oli­art era l’home a nome­nar.

Aquesta democràtica aixe­cada de camisa que referma els més tris­tos dels tòpics rela­tius a la radi­o­te­le­visió pública esta­tal, aquells que la con­si­de­ren “la veu del seu amo”, és l’ape­ri­tiu d’un àpat que inclou plats de digestió difícil que tenen a veure, de manera directa, amb la llei gene­ral de comu­ni­cació audi­o­vi­sual que impulsa el govern Zapa­tero.

De fet, també ahir, ICV va pre­sen­tar una esmena a la tota­li­tat d’aquesta llei en con­si­de­rar que el seu arti­cu­lat enva­eix com­petències i, segons Joan Her­rera, secre­tari gene­ral de la for­mació, “afecta models tele­vi­sius d’èxit, espe­ci­al­ment el de Tele­visió de Cata­lu­nya” perquè obe­eix als interes­sos de “les grans cade­nes de tele­visió pri­va­des”.

Aquest model, cer­ta­ment lesiu en aspec­tes com ara el de la regu­lació de la publi­ci­tat i que serà la causa més impor­tant de la migració de tele­es­pec­ta­dors cap a inter­net, impacta de manera directa en Tele­visió Espa­nyola.
La tele­visió pública esta­tal queda òrfena de publi­ci­tat a par­tir del mes de gener, ha de pagar-se la posada en marxa de l’alta defi­nició –Oli­art ja va dema­nar els diners la set­mana pas­sada– i ha de mal­dar per evi­tar situar-se en una posició resi­dual, perquè la nova llei la dei­xarà sense capa­ci­tat de com­pe­tir per l’adqui­sició de con­tin­guts com­pe­ti­tius.

Com a mos­tra, un botó: tres dies després que l’expre­si­dent fes pública la seva dimissió “per raons per­so­nals”, Tele-5 anun­ci­ava l’adqui­sició dels drets de Mira quien baila, un dels èxits de TVE-1. I la CRTVE encara ara no té deci­dit el pres­su­post del 2010.