Això ja no és Broadway

Els musi­cals tor­nen a ser notícia a Bar­ce­lona. Per un cantó, Monty Pyt­hon's Spa­ma­lot va cele­brar dijous pas­sat les pri­me­res 200 fun­ci­ons. I demà s'estrena La Bella y la Bes­tia. Par­lem de dos espec­ta­cles de gran for­mat, que han demos­trat que fun­ci­o­nen (La Bella y la Bes­tia va delec­tar 1.500.000 espec­ta­dors a Madrid durant 17 mesos).

Però si ho mirem objec­ti­va­ment, només hi haurà dos musi­cals a la car­te­llera. Apa­rent­ment s'ha desin­flat aque­lla eufòria de prin­ci­pis de tem­po­rada, quan havien con­vis­cut a la ciu­tat sis espec­ta­cles de gran for­mat. La crisi? Pot­ser Bar­ce­lona no és Bro­adway... O, sen­zi­lla­ment, són coses de la pro­gra­mació.

És cert que el musi­cal és un pro­ducte car, que hi ha psi­cosi de crisi i que costa empren­dre una aven­tura d'aques­tes carac­terísti­ques. Joan Lluís Goas, pro­duc­tor exe­cu­tiu de Strom­boli -pro­duc­tora asso­ci­ada amb Fil­max a Spa­ma­lot-, asse­gura que "és molt difícil amor­tit­zar cos­tos. Cal fer un pla de negoci sos­te­ni­ble i asse­gu­rar-se que l'espec­ta­cle tin­gui un recor­re­gut mínim de qua­tre anys".

El pres­su­post de Spa­ma­lot és de 2,4 mili­ons: "No és només el que es veu. Calen molts diners per al man­te­ni­ment de l'obra i el sou de les 70 per­so­nes que hi tre­ba­llen", exposa.

Amb tot, a Strom­boli totes li ponen. Spa­ma­lot fa 10 dies comp­tava 145.000 espec­ta­dors des del 10 de setem­bre, 42 fun­ci­ons amb el car­tell d'entra­des exhau­ri­des i una mit­jana d'ocu­pació del 70%.

Fets a Cata­lu­nya
"No tre­ba­llem amb franquícies. Els nos­tres espec­ta­cles són fets amb gent d'aquí i talent d'aquí. Spa­ma­lot és una bar­reja de Tri­ci­cle i Monty Pyt­hon, que ha qua­llat i ha fun­ci­o­nat pel boca-ore­lla. Però podria haver tin­gut la pro­ducció per­fecta i que el públic no hi res­pongués. Cada obra és un món".

Per Goas, Bar­ce­lona sí que és ciu­tat de musi­cals: "Només tinc parau­les d'agraïment per a la ciu­tat. Vam por­tar Gre­ase a Madrid amb un cabàs de 600.000 espec­ta­dors. I espero que Spa­ma­lot hi arribi. Hi ha també el fac­tor repe­tició, que es dóna molt en els musi­cals: tenim una pare­lla que ve cada set­mana", diu. I con­ti­nua: "Crec que no hi ha públic per a sis espec­ta­cles de gran for­mat alhora. Suposa una des­pesa fami­liar supe­rior perquè les entra­des són més cares". Això, pot­ser, ha pro­vo­cat algun fracàs sonat, com Mor­ta­delo y Filemón, que no va arri­bar als dos mesos en car­tell.

Dagoll Dagom, de solvència con­tras­tada en musi­cals, ha com­plert les expec­ta­ti­ves pel que fa a l'exhi­bició a Bar­ce­lona de Bos­cos endins i Aloma, però no va obte­nir l'ajut neces­sari per moure els cos­to­sos deco­rats de l'obra cap als pobles i va can­cel·lar la gira.

Pel que fa a l'obra de Mercè Rodo­reda, va pen­jar el car­tell de loca­li­tats exhau­ri­des en 16 fun­ci­ons i va aple­gar 40.335 espec­ta­dors en les nou set­ma­nes de pro­gra­mació al TNC. Actu­al­ment té gira con­trac­tada fins al 16 de maig. A Dagoll Dagom diuen que "ara no pen­sem en cap més musi­cal, perquè estem pre­pa­rant una sèrie per a la tele­visió".

Pel que fa a Fama, que ha com­par­tit tem­po­rada amb Spa­ma­lot, Què, Mor­ta­delo y Filemón, Mamma mia! i Aloma, va tan­car a l'Apolo a finals de gener amb un total de 700.000 espec­ta­dors i 1.076 fun­ci­ons. La cre­ació del Tea­tre del Sol de Saba­dell ha fet un llarg recor­re­gut des del 2002: va enge­gar al Tívoli en català, va seguir cap a Madrid, va girar i va tor­nar a Bar­ce­lona. És un exem­ple de la feina feta a casa que pot arri­bar lluny.

'Què', en versió con­cert
El musi­cal en català Què s'ha tro­bat amb els pro­ble­mes de Bos­cos endins, però han rein­ven­tat la gira: "Estem molt ani­mats, l'experiència ha estat posi­tiva. Hem deci­dit pres­cin­dir del deco­rat i fer una versió de l'obra per girar, amb més cançons i petit for­mat", ens expli­quen des de La Pro­jec­tora, la pro­duc­tora d'Abel Folk. "Volem que el mis­satge que s'hi dóna no sigui en va i que con­tinuï d'una manera sos­te­ni­ble. Músics, actors, con­tin­gut i essència seran els matei­xos".

Què, diri­git per Àngel Llàcer, amb música de Manu Guix i text d'Àlex Mañas, ha aca­bat la tem­po­rada al Coli­seum amb 60.000 espec­ta­dors en cinc mesos.

Pot­ser podien haver-hi estat més temps, però difícil­ment més con­vençuts: va des­per­tar pas­si­ons, grups de fans (Quèmani­acs i Play­moquès), blogs, més de 200 amics al Face­book i repe­ti­ci­ons a dojo.

Joan Lluís Goas, sense tenir-hi res a veure, diu: "És un exem­ple fantàstic, enco­mi­a­ble, excel·lent­ment produït i fet. És digníssim i propi de valents. Els feli­cito i els desitjo una bona con­ti­nu­ació". Si d'aquí a un parell d'anys la con­jun­tura econòmica can­via, La Pro­jec­tora no des­carta tor­nar a Bar­ce­lona. "És gra­ti­fi­cant veure vibrar els joves. Estem a l'expec­ta­tiva. Ja ho veu­rem".

Els 'mul­ti­na­ci­o­nals'
La vigília de l'estrena de La Bella y la Bes­tia, la mul­ti­na­ci­o­nal holan­desa Stage Enter­tain­ment cele­bra encara l'èxit de Mamma mia! -actu­al­ment de gira-, amb 400.000 espec­ta­dors en 14 mesos al BTM.

A Bar­ce­lona també van arra­sar amb High school musi­cal: vuit fun­ci­ons al Tívoli a finals de gener amb totes les entra­des exhau­ri­des, cosa que els ha obli­gat a tor­nar del 4 al 8 de març.