U2: impacte mundial

A mesura que pas­sa­ven les hores, ahir s’ana­ven sumant als prin­ci­pals vide­o­por­tals i webs musi­cals una munió de foto­gra­fies i vídeos apor­tats pels assis­tents al con­cert que U2 va fer dimarts al ves­pre al Camp Nou. Les repro­duc­ci­ons i visi­tes també es mul­ti­pli­ca­ven per mil. Els que hi van ser podien con­tem­plar de prop aspec­tes que els havien pas­sat des­a­per­ce­buts. Els que no, gau­dir una per una de les 22 cançons que va tocar la banda irlan­desa. I això que a les entra­des hi deia –amb lle­tra petita, sí– que no es per­me­tien ni fotos ni vídeos.

Una cosa és la versió dels fets que ofe­rei­xen els mit­jans con­ven­ci­o­nals, i una altra el que viu cadascú dels pre­sents. El cert, tan­ma­teix, és que el con­cert que va obrir la gira mun­dial 360º Tour d’U2 –avui fan un segon con­cert– va tenir un impacte mun­dial. La premsa escrita i les seves ver­si­ons online també tenien un espai per als U2, tot i que els mit­jans anglo­sa­xons es decan­ta­ven encara per la mort de Mic­hael Jack­son. El segui­ment va ser des­ta­cat en espe­cial als rota­tius irlan­de­sos, on les foto­gra­fies i una crònica del con­cert omplien una gran part de la por­tada, com és el cas de l’Irish Times i el Bel­fast Tele­graph. Aquest últim fins i tot amb links que apor­ta­ven més mate­rial gràfic o que reme­tien a You­Tube.

Perquè, tot s’ha de dir, com ja és habi­tual, You­Tube va domi­nar la situ­ació. Si a pri­mera hora del matí els vídeos pen­jats sobre el con­cert no arri­ba­ven a la cin­quan­tena, a la nit ja s’acos­ta­ven als 200. Amb qua­li­tat força rao­na­ble, els assis­tents al reci­tal van apor­tar les seves gra­va­ci­ons per repro­duir part de l’espec­ta­cle que es va viure dimarts al Camp Nou. Els més ori­gi­nals van saber valo­rar la sig­ni­fi­cació del moment en què Bono va fer una con­nexió amb l’estació espa­cial MIR.

El que més va sovin­te­jar van ser les imat­ges on la banda inter­pre­tava les seves cançons més cone­gu­des, I still haven’t found what I’m looking for, Beau­ti­ful day i Angel of Har­lem, entre d’altres. També va aixe­car bones vibra­ci­ons el que Bono va fer amb peces de Mic­hael Jack­son, com a home­natge al Rei del Pop, amb frag­ments de The man in the mir­ror i “un deliciós” Don’t stop ’til you get enough.

Bona rebuda crítica
Els blogs de fans ana­ven plens de comen­ta­ris afa­la­ga­dors pel que con­si­de­ra­ven “un espec­ta­cle” i el que el Bel­fast Tele­graph qua­li­fi­ca­ven de “con­cert magnífic” perquè “va emo­ci­o­nar Bar­ce­lona i el Camp Nou”. A la web ofi­cial U2.​com no hi havia vídeos. La web espe­ci­a­lit­zada més pro­ac­tiva va ser U2 gigs.​com, amb 95 fotos del con­cert i una selecció dels millors vídeos pen­jats a You­Tube. U2s­pain.com, U2mi­ra­cle.com, U2e­ast­link.com i U2fan­life.com van tenir més visi­tes de xat que no imat­ges.

Va ser bona la crònica de l’enviat espe­cial de la revista Bill­bo­ard.biz al Camp Nou, Brian Boyd, per a qui U2 “ha tor­nat a entrar en òrbita” i que va tro­bar que Bono va ser un per­so­natge molt rea­lista en adreçar-se al públic dient: “Sabem que aquests són temps difícils, però gràcies per tor­nar i com­prar entra­des d’U2”.