Cultura

“El país no t'oblidarà”

“Aquest govern no és digne de fer-te d'amfitrió. Aquí [la universitat] és casa teva”

Ja de bon matí una munió de per­so­nes van anar des­fi­lant pel para­nimf de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona per aco­mi­a­dar el lingüista Joan Solà, tras­pas­sat dime­cres, en un acte força excep­ci­o­nal no només per la gran tris­tesa i com­moció que la seva des­a­pa­rició ha gene­rat entre fami­li­ars, amics i el món cul­tu­ral i polític del país en gene­ral, sinó també perquè era el pri­mer cop que la uni­ver­si­tat era el marc d'una cape­lla ardent, seguint la petició de la família del difunt.

A banda dels nom­bro­sos estu­di­ants que van voler dir l'últim adéu al mes­tre, també van visi­tar la cape­lla ardent polítics com ara el líder de CiU, Artur Mas; l'alcalde de Bar­ce­lona, Jordi Hereu; el con­se­ller de Cul­tura i Mit­jans de Comu­ni­cació, Joan Manuel Tres­ser­ras, i l'expre­si­dent Jordi Pujol. No hi van fal­tar tam­poc per­so­na­li­tats del món cul­tu­ral com ara Jordi Llo­vet, els escrip­tors Jaume Cabré i Carme Riera, i el direc­tor de la Ins­ti­tució de les Lle­tres Cata­la­nes, Oriol Izqui­erdo.

L'acte més emo­tiu va tenir lloc a dos quarts de tres de la tarda. El públic era tan nombrós que la sala del para­nimf va que­dar petita i ves­sava de gent que va seguir l'home­natge des de l'exte­rior. Va obrir els par­la­ments Sebastià Bonet, dei­xe­ble de Solà i pro­fes­sor del Depar­ta­ment de Filo­lo­gia Cata­lana de la UB. Bonet va recor­dar l'“exigència ter­ri­ble” de Solà, que va ser el seu direc­tor de tesi, una experiència que va qua­li­fi­car d'“única”: “Em va ser­vir per conèixer-me a mi mateix”. “Aquest país no t'obli­darà mai”, va dir entre san­glots.

Joan Solà, nebot del lingüista, va pren­dre la paraula en nom de la família i ho va fer per evo­car l'estudiós com una per­sona que no tan sols des­ta­cava per la seva intel·ligència, sinó també per la seva “capa­ci­tat de tre­ball” i la seva “volun­tat irre­nun­ci­a­ble”.

Repre­nent l'espe­rit com­ba­tiu del catedràtic emèrit de la UB, que va llui­tar per millo­rar la situ­ació de la llen­gua, també va tenir parau­les con­tun­dents con­tra els polítics: “N'estem farts, ens sen­tim deso­lats i des­em­pa­rats”. “Els polítics ens han dei­xat de banda i per això som aquí i no a la seu del poble de Cata­lu­nya. Aquí és casa teva”. “Aquest govern no és digne de fer-te d'amfi­trió”.

Per la seva banda, Sal­va­dor Giner, pre­si­dent de l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Cata­lans, va expres­sar l'“enorme gra­ti­tud envers el lle­gat immens i incom­men­su­ra­ble de Solà” i va assu­mir que el filòleg ja havia fet “grans apor­ta­ci­ons” abans d'ingres­sar a l'IEC el 1999. “La seva acti­tud crítica no sem­pre va ser ben entesa, però el to de dis­crepància de Joan Solà ha estat alta­ment útil per a l'Acadèmia i per al país”.

Va tan­car els diver­sos par­la­ments el rec­tor de la UB, Dídac Ramírez. “És un honor per a la Uni­ver­si­tat que aquest acte de comiat es faci aquí”. Segons el rec­tor, Joan Solà forma part d'una tríada de per­so­nat­ges incom­pa­ra­bles, al cos­tat de Pom­peu Fabra i Joan Coro­mi­nes. “Generós”, “valent”, “autèntic”, “excel·lent”: a tots aquests epítets Ramírez hi va afe­gir els d'“afectuós” i “bon­dadós”.

Per aca­bar, el rec­tor va lle­gir un arti­cle del mateix Solà, men­tre que la coral Fon­tana –en què can­tava el filòleg– va cloure l'acte inter­pre­tant Mun­ta­nyes del Canigó.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.