Mendoza i la Guerra Civil

Ja estan a la venda les novel·les gua­nya­do­res del premi Pla­neta 2010. Edu­ardo Men­doza (Bar­ce­lona, 1943) va ser dis­tin­git amb el guardó gràcies a la seva par­ti­cu­lar apro­xi­mació a la Guerra Civil, en què atorga el pro­ta­go­nisme a un anglès i des­via la seva mirada literària de Bar­ce­lona a Madrid. Riña de gatos. Madrid 1936 és una història pro­ta­go­nit­zada per Ant­hony Whi­te­lands, un expert en art que el març de 1936 viatja a la capi­tal espa­nyola per taxar un qua­dre i des­co­breix un Velázquez inèdit. “És un home neu­tral, con­ser­va­dor i molt britànic, que es veu immers en una cons­pi­ració a mol­tes ban­des”, indica l'autor. El lli­bre recull ficció i rea­li­tat, i un dels per­so­nat­ges reals amb qui coin­ci­dirà el pro­ta­go­nista és el mateix José Anto­nio Primo de Rivera. Men­doza explica que volia mos­trar la vida diària a Madrid en les set­ma­nes prèvies a la guerra, i ha uti­lit­zat docu­men­tació de l'època perquè l'entorn en què es mou Whi­te­lands fos al més verídic pos­si­ble.

L'obra fina­lista del Pla­neta és El tiempo mien­tras tanto, de la peri­o­dista Car­men Amo­raga (Pica­nya, Horta Sud, 1969), que refle­xi­ona sobre el des­co­nei­xe­ment entre mem­bres de la mateixa família a par­tir d'una noia en coma per un acci­dent de cotxe, que des­en­ca­lla la mala relació mare-filla. “Mirem els pares com a tals però no hi veiem la dimensió humana i sen­ti­men­tal”, opina l'autora.