Les monges, les protagonistes

Mal­grat la seva presència molt sovint dis­creta, com no podia ser menys trac­tant-se d'un mones­tir de clau­sura, els prop de mils anys de vida del mones­tir de Sant Daniel s'han cele­brat amb un meres­cut reco­nei­xe­ment amb la publi­cació d'un des­ta­cat lli­bre a l'altura de l'esde­ve­ni­ment. Ahir, en un Saló de Plens ple a ves­sar, es va fer la pre­sen­tació d'aquest acu­rat volum, edi­tat per l'Ajun­ta­ment de Girona i la Fun­dació Aber­tis, amb tex­tos de la his­to­ri­a­dora Anna Giro­ne­lla i foto­gra­fies de Josep Maria Oli­ve­ras. I, com en el lli­bre, titu­lat El mones­tir de Sant Daniel. Mil anys de la vida a la vall, l'acte va dei­xar clar de bon prin­cipi que les pro­ta­go­nis­tes prin­ci­pals eren la comu­ni­tat de mon­ges bene­dic­ti­nes que li han donat i con­ti­nuen donant-li vida. No deba­des, com bé es va recor­dar a la pre­sen­tació, cap altre mones­tir femení de Cata­lu­nya ha com­plert deu segles roma­nent en el mateix lloc on va ser fun­dat.

El mateix con­se­ller en fun­ci­ons, Joa­quim Nadal, que no es va voler per­dre l'ocasió, va remar­car el “feliç moment històric d'aquest acte, en què tot i trac­tar-se d'un con­vent de clau­sura la majo­ria de les seves mem­bres hi han assis­tit”. Per un distès Nadal, que va fer un repàs històric gai­rebé tan acu­rat com el de l'autora del lli­bre, aquest fet “demos­tra que les mon­ges ja s'han des­pu­llat dels béns mate­ri­als, s'han obert al món i han esta­blert una sin­to­nia espe­cial, pròpia del segle XXI, amb els habi­tants de la vall i de la mateixa ciu­tat de Girona”. Per aca­bar amb una “feliç clau­sura!”, que no només va arren­car molts aplau­di­ments sinó també alguna llàgrima d'emoció entre unes mon­ges que, si tras­pu­a­ven quel­com, era ale­gria. La ger­mana Maria Assumpció bé va reconèixer que “aquest dia és molt emo­ci­o­nant per nosal­tres. El lli­bre és una mera­ve­lla, el fruit d'un moment molt espe­rat que demos­tra que s'ha fet amb esti­mació”. Pel que fa als autors, tot van ser elo­gis, tant de la his­to­ri­a­dora com del fotògraf, el qual va con­fes­sar “que en alguns moments m'ha sem­blat haver estat un més de la comu­ni­tat”. Per cloure la vet­llada, l'alcal­dessa Anna Pagans va dir que “aquest només és el punt d'arren­cada dels actes de cele­bració d'aquest mil·lenari” i va pro­po­sar arti­cu­lar un con­junt d'acti­vi­tats i acci­ons per fer conèixer encara més el mones­tir”. Un tes­ti­moni que, de ben segur, van pren­dre orgu­llo­ses les per­so­nes que en gau­dei­xen diària­ment, d'aquest edi­fici històric.