Cultura

Pedres de Torroella mogudes

L'associació Gent del Ter del municipi descobreix el canvi de lloc d'algunes pedres, on destaca un larari romà

Les obres de l'arxiu a Can Mach fan que es recordi que les peces de la finca ara són al palau

La cons­trucció de l'arxiu muni­ci­pal de Tor­ro­e­lla de Montgrí a Can Mach, al nucli antic de la vila, va posar una altra vegada d'actu­a­li­tat el fet que algu­nes de les peces impor­tants d'aque­lla casa van ser adqui­ri­des pel comte de Tor­ro­e­lla abans de la Guerra Civil i es van col·locar al palau del mira­dor, que en aque­lla època s'estava refor­mant. Són el por­tal ado­ve­llat de l'entrada, que ara és la porta prin­ci­pal d'entrada a l'actual hotel Palau lo Mira­dor; una porta renai­xen­tista amb colum­nes, que hi ha dins l'immo­ble, i la fines­tra renai­xen­tista que actu­al­ment fa de cape­lla, que es pot veure al mateix pas­seig de l'Església. “és una peça extra­or­dinària”, va explica l'inves­ti­ga­dor Joan Badia.

Arran del conei­xe­ment d'aquest tras­llat de peces arqui­tectòniques, l'asso­ci­ació tor­ro­e­llenca Gent del Ter va deci­dir inda­gar sobre altres ele­ments del nucli urbà de la vila que hagin can­viat de lloc o pro­vin­guin d'un altre poble. I, sota la super­visió del difu­sor i pre­ser­va­dor del patri­moni cul­tu­ral, Joan Badia Homs, que és mem­bre de l'enti­tat, es va acon­se­guir fer una relació d'altres peces que han can­viat de lloc. Badia va expli­car que de les tro­ba­lles, per les quals es va fer un recor­re­gut històric la set­mana pas­sada sota el nom de Les pedres que cami­nen, en pas­sa­ran la infor­mació a l'Ajun­ta­ment perquè en tin­gui conei­xe­ment.

La peça més extra­or­dinària que s'ha des­co­bert ha estat , sens dubte, la d'un larari –una espècie de cape­lleta que usa­ven els romans per posar-hi els seus déus a casa seva– a la botiga de lla­mi­na­du­res del car­rer Major, fet amb pedra del Montgrí. Badia creu que va ser por­tada d'alguna vil·la romana de la zona, ja que segons van expli­car els pro­pi­e­ta­ris del comerç, era una pedra que hi havia al mas de l'àvia.

A la paret del número 53 del car­rer dels Dolors hi apa­reix una gàrgola en forma d'home, en què amb les mans s'aguanta la boca oberta. Una altra peça super­po­sada és la fines­tra renai­xen­tista que hi ha al late­ral de la bibli­o­teca muni­ci­pal. Era en una casa del car­rer Figue­res, que es va ender­ro­car el 1996, i l'Ajun­ta­ment, després de ser avi­sat pel propi Badia, va deci­dir recu­pe­rar-la i va acor­dar posar-la a la nova bibli­o­teca.

Més extra­or­dinària és la fines­tra gòtica o renai­xen­tista, on hi ha, a sota un relleu en què apa­reix un home pouant a can Comas o Pla. Se sap que la fines­tra, que ja és veu que no és de Tor­ro­e­lla perquè no està feta amb pedra del Montgrí, era de can Pous d'Ullas­tret. Badia sos­pita que va arri­bar a Tor­ro­e­lla abans de la Guerra Civil, seguint la línia de Can Mach.

També prové d'un altre edi­fici la porta del late­ral de la cape­lla de Sant Antoni, que s'hi va posar durant els anys 80 del segle XX per faci­li­tar l'accés al recinte muni­ci­pal. I, a casa Pas­tors, antiga seu del museu local, hi ha encara diver­ses peces pro­vi­nents de l'antiga església del con­vent dels Agus­tins del muni­cipi. També hi ha l'entrada d'una casa del car­rer Can­cell amb una llinda fent de late­ral.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.