opinió. Comissari de la Biennal Medalla Gaudí i de Fotosport

Reus, ciutat de la fotografia?

Perilla la continuïtat de la Biennal Medalla Gaudí

La foto­gra­fia fou introduïda a Reus a finals del segon terç del segle XIX per pro­fes­si­o­nals que, seguint la moda de l'època, feien de retra­tis­tes. No va ser fins al dar­rer quart del segle XIX i de la mà de l'ano­me­nat excur­si­o­nisme científic i de l'eclosió de la consciència de país, i també d'una certa popu­la­rit­zació dels apa­rells fotogràfics, en què van aparèixer fotògrafs que van començar a docu­men­tar l'entorn amb una qua­li­tat tècnica i com­po­si­tiva remar­ca­ble. També alguns pro­fes­si­o­nals van des­ta­car per anar una mica més enllà de la tra­di­ci­o­nal foto­gra­fia d'estudi i vol­gue­ren reflec­tir el pols de la ciu­tat.

No va ser fins bas­tant després de la Guerra Civil que petits grups que feien foto­gra­fia a redós de diver­ses enti­tats (Cen­tre de Lec­tura, Reus Depor­tiu, Asso­ci­ació Excur­si­o­nista de Reus, etc.) van unir esforços per crear, el 1960, l'Agru­pació Fotogràfica Reus. En els deu pri­mers anys els seus mem­bres es van dedi­car a par­ti­ci­par i orga­nit­zar con­cur­sos com el Saló Naci­o­nal de Foto­gra­fia i Premi Ciu­tat de Reus i la recon­versió en saló naci­o­nal de la Meda­lla Gaudí. Només com a detall que ens ha de fer veure quin moment vivia la foto­gra­fia a Reus, el 1964 s'orga­nit­za­ren sis con­cur­sos. Ben entrats els anys 70, l'agru­pació, després d'un període de rees­truc­tu­ració en què va acon­se­guir el suport de Caixa Tar­ra­gona, s'ins­tal·là en un local digne amb labo­ra­to­ris, estudi i sala d'expo­si­ci­ons, la qual cosa va per­me­tre als asso­ci­ats obte­nir una for­mació fotogràfica de pri­mera línia i orga­nit­zar una intensa acti­vi­tat, la part més des­ta­ca­ble de la qual va ser l'edició de les car­pe­tes anu­als amb foto­gra­fies d'autor sobre diver­sos temes locals. Tot aquest ingent tre­ball va obli­gar a bus­car un lloc ade­quat on ser­var aquest patri­moni i així, en con­veni amb l'Ajun­ta­ment de Reus, es va crear la Foto­teca Muni­ci­pal, que pri­mer va ocu­par un petit espai a l'antic edi­fici del Banc d'Espa­nya i, després de diver­sos tras­llats, va anar al Cen­tre de la Imatge Mas Iglésies (CIMIR). Tota aquesta acti­vi­tat, però, va com­por­tar un fet molt nega­tiu per a l'agru­pació perquè per poder fer-la va anar obli­dant la foto­gra­fia de base, va dei­xar de fer cur­sets i, per tant, no hi van entrar nous socis. En con­seqüència, va anar entrant en una decadència que ha por­tat a la pràctica des­a­pa­rició de tota la seva acti­vi­tat. L'agru­pació ha anat morint d'èxit i també una mica per no saber o voler adap­tar-se a una època en què les noves tec­no­lo­gies han revo­lu­ci­o­nat la foto­gra­fia.

Paral·lela­ment l'Agru­pació Fotogràfica Reus va tenir forta influència en orga­nit­za­ci­ons no pròpia­ment seves com les Bien­nals Inter­na­ci­o­nals de Foto­gra­fia de l'Esport, Fotos­port, orga­nit­za­des pel Club Natació Reus Ploms des de 1970 i que el pro­per any cele­brarà el 40è ani­ver­sari. Fotos­port és el saló inter­na­ci­o­nal de foto­gra­fia més antic de Cata­lu­nya, el segon més antic de l'Estat i l'únic en el món dedi­cat exclu­si­va­ment a la foto­gra­fia espor­tiva. També de 1973 a 1993 es van con­vo­car les Bien­nals Europa orga­nit­za­des per l'Asso­ci­ació del Per­so­nal de «la Caixa». El 1987 es recu­pera nova­ment la Meda­lla Gaudí amb la Mos­tra Esta­tal de Foto­gra­fia i el Premi Beca de Foto­gra­fia per a autors locals orga­nit­zats per l'Ajun­ta­ment i més tard per l'IMAC però sem­pre amb l'asses­so­ra­ment de l'Agru­pació Fotogràfica. El 1995 es crea la Bien­nal Inter­na­ci­o­nal de Foto­gra­fia Meda­lla Gaudí que s'alter­nava bia­nu­al­ment amb la Mos­tra Esta­tal de Foto­gra­fia fins al 2004, any que aquesta es deixa de con­vo­car. La Bien­nal Meda­lla Gaudi, de la qual aquest any es con­vo­carà la 8a edició, és el pri­mer saló d'arreu del món en què, a més de selec­ci­o­nar les millors obres rebu­des i fer un catàleg, s'adqui­rei­xen les obres pre­mi­a­des per incor­po­rar-se al fons de foto­gra­fia del CIMIR. És una aposta més perquè l'art de la foto­gra­fia entri als museus.

Però amb l'entrada en fun­ci­o­na­ment del CIMIR, hem can­viat l'agru­pació (per a la qual la foto­gra­fia era una passió i, per tant, mal­grat la limi­tació de mit­jans feia una feina impa­ga­ble) per un cen­tre que té unes con­di­ci­ons d'infra­es­truc­tura immi­llo­ra­bles però una plan­ti­lla i un pres­su­post migrats. Les per­so­nes que hi tre­ba­llen ho fan amb un entu­si­asme remar­ca­ble però és el seu tre­ball i no forçosa­ment la seva passió. El CIMIR té el gran repte de for­mar els fotògrafs de base per mitjà de cur­sets i atreure aquells fotògrafs més avançats amb tallers més espe­ci­a­lit­zats. Ha de man­te­nir, cata­lo­gar i posar a dis­po­sició dels estu­di­o­sos els impor­tants fons de foto­gra­fia i pel·lícules, ha de pro­gra­mar expo­si­ci­ons i fer un segui­ment d'acti­vi­tats rela­ci­o­na­des amb el món de la imatge perquè el cen­tre sigui un pol d'atracció per als amants de la foto­gra­fia.

Què ens queda després de tot aquest peri­ple que he anat des­gra­nant de la foto­gra­fia i Reus? Tenim bons pro­fes­si­o­nals, alguns dels quals van apro­xi­mar-se a la foto­gra­fia gràcies a les acti­vi­tats de l'Agru­pació Fotogràfica en els seus bons temps. Tenim un petit nucli d'excel·lents fotògrafs com a dar­rer reducte de l'agru­pació, alguns del quals han que­dat anco­rats en els pro­ce­di­ments tra­di­ci­o­nals i altres que han anat evo­lu­ci­o­nant cap a noves mane­res de crear foto­gra­fia. Tenim fins i tot algun grup de nova for­mació. A Reus tenim molta gent que en dife­rents nivells i pos­si­bi­li­tats vol acos­tar-se a la foto­gra­fia. Es pot com­pro­var amb els nom­bro­sos cur­sets que s'orga­nit­zen als cen­tres cívics, a Mas Caran­dell i al CIMIR i que regis­tren un nota­ble èxit de par­ti­ci­pació. Tenim els dos salons inter­na­ci­o­nals de foto­gra­fia ja esmen­tats, la Bien­nal Inter­na­ci­o­nal de Foto­gra­fia Meda­lla Gaudí i el Fotos­port, que por­ten el nom de la ciu­tat arreu i que són com una fines­tra oberta al món. Són un ele­ment impor­tant de pro­jecció inter­na­ci­o­nal de Reus en l'àmbit de la cre­ació fotogràfica. I tenim, final­ment, el CIMIR, un orgull de la ciu­tat atès que poques ciu­tats del país tenen res mínima­ment sem­blant.

Amb tot això que he anat expli­cant sobre la relació de Reus amb la foto­gra­fia, crec que tot­hom podrà con­ve­nir que Reus també és la ciu­tat de la foto­gra­fia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.