Conte de Melianta

Una noia del veïnat de la Ferrès de Font­co­berta baixa a ballar a Banyo­les, fa amis­tat amb un noi molt atrac­tiu i aquest l'acom­pa­nya de tor­nada a casa. En pas­sar per Meli­anta, la noia s'adona de l'hora que és, i exclama: “Valga'm Déu que és tard”. Tot seguit el noi és presa del pànic, el terra s'obre, i s'escapa cap a les pro­fun­di­tats. Era el dimoni, és clar. I l'indret per on des­a­pa­reix el dolent seria el clot d'Espo­lla, un popu­lar paratge on hi ha una font. Aquesta és la història que s'explica des de temps imme­mo­ri­als a la comarca –vés a saber amb quina intenció alliçona­dora– i que s'acaba de tras­lla­dar a la col·lecció Con­tes de lle­genda que edita el Con­sell del Pla de l'Estany. El text, con­ve­ni­ent­ment adap­tat al llen­guatge actual, és de l'escrip­tora de lite­ra­tura infan­til i juve­nil Maria Àngels Juan­mi­quel (que pre­ci­sa­ment és de Font­co­berta) i els dibui­xos, de l'il·lus­tra­dor Jaume Geli, per a qui aquest encàrrec ha estat la pri­mera incursió en el gènere. És el sisè lliu­ra­ment de la sèrie, que té com a objec­tiu sal­var aquesta part del patri­moni oral de la comarca. El pròxim, situat a Palol de Revar­dit, hau­ria de sor­tir a finals d'any, però la crisi farà que l'edició s'ajorni fins a l'abril del 2012.