Demanant responsabilitats
El balanç anual presentat per la SGAE demostra que la crisi no existeix per a tothom. L'entitat augmenta la recaptació respecte a anys anteriors, però entre la llista de concerts que més van ingressar el 2009 no hi figura cap conjunt o artista del país. L'esperança és que en aquesta temporada la tendència canviï gràcies a les dues (o tres) nits que els Sopa de Cabra ompliran el Sant Jordi al setembre. Precisament aquesta setmana, en Gerard Quintana ha esmorzat a l'hotel Majestic amb l'expresident Jordi Pujol, en companyia del grup Els Amics de les Arts, per analitzar l'efervescència de la música catalana i el seu paper en la consolidació cultural de Catalunya.
La popularitat d'Els Amics de les Arts és un fenomen digne d'estudi. Ara mateix són finalistes al premi Català de l'Any, participen en un anunci de cervesa que és tota una reafirmació patriòtica i són cridats per compartir estovalles amb l'expresident Pujol per concloure que la música s'ha de convertir en una eina que consolidi la immersió lingüística i la consciència col·lectiva. La veritat és que no sé quina mena de responsabilitats es pot demanar a una gent que canta: “Oh, le, le, oh, la, la, un xauarma amb tu és el millor que hi ha.” Queda clar que la popularitat és com una targeta de crèdit sense límit.
Aquest viacrucis anomenat 2011 ens porta un relleu generacional a tots els nivells. Carles Conesa dirigirà el BAM i Marc Lloret, el Mercat de Vic. Una aposta d'inspiració internacional. Els Amics de les Arts la defineixen com la generació del Napster i l'Emule. Potser per això, a l'esmorzar, aconsellaven al Departament de Cultura que sigui menys paternalista i que en lloc de donar ajuts econòmics faciliti el treball dels locals i circuits. No sé què opinarà la SGAE d'això, que manté un inacabable contenció amb l'Associació de Sales de Concerts. Potser Pujol també els hauria de demanar responsabilitats.
