cultura

Carpe diem

‘Outsider' nupcial

El dissenyador José María Peiró ha triat la setmana en què Barcelona s'ha vestit de blanc amb les desfilades i la fira nupcial que marca calendari al món per anunciar que obre atelier a la ciutat i que ara navega en solitari, sense la producció darrere de grans firmes. Tot un repte per a una ànima creativa en els temps que corren. Creu en el que fa

Vint-i-set des­fi­la­des a la Fira de Gran Via han mos­trat la feina del mateix nom­bre de cre­a­dors nup­ci­als durant cinc dies però, sor­pre­nent­ment, no hi hem vist cap ves­tit de José María Peiró com era habi­tual. Ha bai­xat de la pas­sa­rel·la. Troba que no li aporta res mos­trar el que fa al cos­tat de tants altres i en el mateix espai. “Al final, no saps ni què has vist”. Bus­carà un emplaçament ori­gi­nal per des­fi­lar més enda­vant però de moment mos­tra la nova col·lecció a l'ate­lier que estrena a la Dia­go­nal.

El plaer d'anar sol. Peiró viu un moment pro­fes­si­o­nal reno­va­dor en tots els sen­tits. Per pri­mera vegada (va començar en aquest món amb 17 anys) tre­ba­lla sense socis ni empre­ses pro­duc­to­res al dar­rere, i en lloc de sen­tir ver­ti­gen asse­gura que és feliç perquè li encanta el tre­ball arte­sa­nal del dia a dia, ‘‘rebre les cli­en­tes, aten­dre-les i fer el ves­tit que les il·lusi­ona”. Dóna feina a a sis per­so­nes fixes i 30 d'autònomes i el que fa també es pot tro­bar en un bon nom­bre de boti­gues mul­ti­marca: 30 a l'Estat, 10 a Itàlia i 4 a Ale­ma­nya. No li ha cos­tat fer-se un forat perquè tot­hom en el sec­tor el coneix bé des dels temps en què tre­ba­llava amb el seu soci Jesús Díez i l'empresa es deia Jesús Peiró (la unió de tots dos noms). La soci­e­tat va durar sis anys i va aca­bar perquè cadascú tenia una visió dife­rent del negoci. Lla­vors Peiró passa a pro­duir amb Rosa Clará tres anys i tres més amb Rai­mon Bundó. “No vaig dei­xar mai de fer els meus pro­pis dis­senys, que es venien a les seves boti­gues”. Tot rut­llava bé però al dis­se­nya­dor li van aga­far ganes de ser total­ment lliure, i s'hi va llançar. “Ara ningú con­di­ci­ona la meva col·lecció en cap sen­tit, trio tei­xits i no hi ha limi­ta­ci­ons”. L'il·lusi­ona tor­nar a l'essència de la con­fecció arte­sana, no depen­dre dels grans mer­cats. El seu és mino­ri­tari, però exclu­siu.

Què costa ves­tir-se de blanc?. Peiró creu que la crisi obre opor­tu­ni­tats als cre­a­dors per bus­car un forat, per rein­ven­tar-se i en el cas seu encara més, perquè les núvies cada cop més bus­quen un ves­tit ori­gi­nal. No creu en la pro­ducció a la Xina ni busca ven­dre molt. Diu que entrar en un ate­lier no arruïna ningú: ‘‘No importa el pres­su­post, a par­tir de 1.700 et podem ves­tir mera­ve­llosa”, asse­gura un home que dibuixa models d'aires natu­rals i romàntics i sap adap­tar-se als nous temps. “Ara la núvia vol que la seva boda sigui una festa, així que podem con­ver­tir el seu ves­tit llarg de cerimònia en un de curt i diver­tit en un ins­tant, o jugar amb els com­ple­ments per trans­for­mar-lo del tot”.

L'ideal Grace Kelly. Per a les més sofis­ti­ca­des també hi ha opci­ons. “En vam fer un de pun­tes de Chan­tilly bro­dat amb Swa­rovski que era una joia”. A preu de joia, també: 20.000 euros. “Aquí no tenim en compte les clas­ses soci­als ni fem màrque­ting de famo­ses”, apunta ara que ja és habi­tual que les mar­ques bus­quin cele­bri­ties per ves­tir el dia del seu casa­ment. Abans ni se sabia el nom del dis­se­nya­dor de ves­tits antològics. ‘‘El de Grace Kelly era bri­llant, amb gràcia, ema­nava gla­mur”. S'assem­blava al de Cate­rina de Cam­bridge? “Ni par­lar-ne. Aquest era hor­rorós, una ofensa per a la memòria de McQueen”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.