cultura

Guia en la memòria

Com tots els qui s'han avançat al seu temps, ens guiarà en el futur nebulós

Par­lar ara de Miquel Pai­rolí i pair la seva mort deu dema­nar decòrum per res­pecte al seu tes­ti­moni humà. “No dra­ma­tit­zem, que és inde­corós”, va escriure púdica­ment en saber que la vida havia mogut fitxa en un escac i mat que repre­sen­tava un fi de par­tida dife­rit en el temps, d'una manera incerta i força impre­vi­si­ble en els detalls, amb tot el que això com­por­tava de sofri­ment físic i psi­cològic. En veure la posició de les peces al tau­ler, va voler tran­si­tar la recta final amb una dig­ni­tat estoica relle­gint Sal­va­dor Espriu i Epic­tet.

Des de la volun­tat de decòrum i fins on és pos­si­ble inten­tar ser objec­tiu, sem­bla per­ti­nent afir­mar que Pai­rolí ha estat un dels pro­sis­tes en català més sug­ges­tius dels últims trenta anys. Deixa obres reco­ma­na­bles per a lec­tors exi­gents en dife­rents gèneres: novel·la, crònica, bio­gra­fia, assaig lite­rari, tea­tre... Espe­ci­al­ment inter­pel·lant és la seva apor­tació al die­ta­risme i al peri­o­disme. El seu últim lli­bre, Octu­bre, i el seu últim arti­cle, Teló, tenen el gust dels tex­tos clàssics que per­du­ren perquè a cada nova lec­tura inci­ten refle­xi­ons pro­fun­des. Lle­gint-los s'apre­nen lliçons de com­promís i de rigor com en assa­bo­rir els valors morals dels grans assa­gis­tes.

Pai­rolí ha bas­tit una obra literària potent des del sen­tit crític, fidel al desig de ser útil als Països Cata­lans. Per­sona d'una vasta cul­tura, una fina iro­nia i un pau­sat escep­ti­cisme, ens ense­nya a ser vigi­lants, pon­de­rats, hones­tos i cohe­rents. I ens cap­tiva amb una prosa exqui­sida, neta i orde­nada com el seu pen­sa­ment.

En con­trast amb tants escrip­tors de pèl moixí, Pai­rolí és un autor vigorós que hau­rem de tenir sem­pre ben en compte perquè havent-nos retra­tat amb luci­desa el nos­tre temps ens ha lle­gat claus per inter­pre­tar el futur. “Lli­gar caps entre el pas­sat i el pre­sent és una de les millors mane­res per enten­dre el que va suc­ceint. En la història ja està escrit una gran part del que vivim”, ens recor­dava en el seu últim arti­cle. Hem de man­te­nir viva la seva memòria en agraïment al que gene­ro­sa­ment ens ha ofert. Ens fa molta com­pa­nyia en el pre­sent confús i, com totes les per­so­nes que s'han avançat al seu temps, ens guiarà en el futur nebulós.

Serem deco­ro­sos, Miquel. Però, per bé i per mal, no podrem evi­tar que siguem també humans, massa humans. Per aquesta raó, dis­culpa'm ara l'aca­ba­ment. Gràcies per tot (que ha estat moltíssim), mes­tre.

Xevi Pla­nas és peri­o­dista



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.