I vinga sopa, i més sopa...

Que ningú es faci pel·lícules. Sopa de Cabra no ha tin­gut mai cap estratègia de màrque­ting pre­me­di­tada per ven­dre els seus con­certs. Ho dic perquè hi ha alguns giro­nins que m'han dema­nat que els digui que tenen molta barra perquè ahir van anun­ciar un nou con­cert a Girona, i que si ho arri­ben a saber no com­pren l'entrada per a Bar­ce­lona.

Us ho asse­guro, com a biògraf i amic per­so­nal de la banda, que el quin­tet (ara quar­tet, sense el des­a­pa­re­gut Ninyin) sem­pre ha tin­gut un com­por­ta­ment intern massa com­pli­cat i gens orto­dox per pre­veure res. Costa molt que es posin d'acord. Per això es van sepa­rar, entre altres raons.

El seu retorn ha anat pas a pas. Pri­mer van acor­dar el com: un con­cert únic al Sant Jordi perquè hi cabés tot­hom. El que no van pre­veure mai és que es faria petit i que ven­drien totes les entra­des en un no res. Lla­vors van haver de reu­nir-se de nou i posar-se d'acord per a un segon con­cert. I com que el van omplir en hores, ja es dis­cu­tien sobre si fer-lo o no a Girona i al final van con­cloure que a Bar­ce­lona. A la ciu­tat on van néixer no hi havia cap recinte tan ben pre­pa­rat per tras­lla­dar-hi l'espec­ta­cle del Sant Jordi.

El greuge amb els seus pai­sans els va pesar més. El fes­ti­val Tem­po­rada Alta va fer l'esforç de convèncer els Sopa que el pavelló de Fon­ta­jau podia res­pon­dre dig­na­ment a les expec­ta­ti­ves, mal­grat que els músics sem­pre l'han tro­bat un espai amb con­di­ci­ons dub­to­ses i amb una acústica nefasta. I què pas­sarà si esgo­ten les entra­des per al dia 30 de setem­bre a Girona? Doncs valo­ra­ran la pos­si­bi­li­tat de fer-ne un altre. O d'actuar a Tar­ra­gona. O a Lleida. O a les Illes. Les ofer­tes els plo­uen de tot arreu. Fins que es plan­tin i diguin: prou. Ja n'estem farts de Sopa! Què, us ho asse­guro, això també pas­sarà...