Barcelona vol més ‘guayaba'

Deia Johnny Pac­heco, por­ta­veu de la lle­gendària Fania All Stars, que Bar­ce­lona era la capi­tal de la salsa al con­ti­nent euro­peu. Una afir­mació que va recu­pe­rar tota la seva legi­ti­mi­tat dis­sabte. Les 6.000 per­so­nes que van omplir el Poble Espa­nyol van supo­sar la rúbrica d'un èxit rotund pel Salsa & Latin Fes­ti­val en la seva pri­mera edició i la demos­tració que Bar­ce­lona neces­sita, reclama i demana pro­pos­tes d'aquesta natu­ra­lesa en esce­na­ris a l'aire lliure. La Bar­ce­lona que en els dar­rers qua­ranta anys ha engen­drat el Latin Quar­tet, la Mira­sol, Per­nil Latino, la Pla­te­ria o, més recent­ment, la Latina vol més guayaba com la que va ser­vir Rubén Bla­des en un con­cert apoteòsic, amb recor­da­tori inclòs a la memòria de Facundo Cabral. El músic pana­meny, que amb les seves cançons ha cons­truït la crònica d'un temps i d'un con­ti­nent, va alter­nar els temes del seu dar­rer disc –Can­ta­res del sub­des­ar­ro­llo– amb alguns dels títols més emblemàtics de la seva car­rera, on no va fal­tar l'eclosió final de l'ine­vi­ta­ble Pedro Navaja. Un reper­tori que el públic va can­tar i ballar amb la satis­facció al cos i que Bla­des va inter­pre­tar amb una veu impe­ca­ble als seus 63 anys i acom­pa­nyat per uns vents i una rítmica que van sonar de mera­ve­lla. La millor prova de l'èxit és que després de més de sis hores de festa la gent encara no en tenia prou. Abans els seus cos­sos ja havien assi­mi­lat una pode­rosa descàrrega jazzística –en clau afro­cu­bana– del gran Chucho Valdés. I abans que ell, La Sucur­sal SA va ofi­ciar com a grup espàrring en la seva qua­li­tat d'impul­sor i orga­nit­za­dor d'una ini­ci­a­tiva per la qual convé feli­ci­tar-los sense reser­ves.