Bona música al claustre

Sen­tir damunt de l'herba, en un angle d'un claus­tre mera­vellós, en una nit esplèndida, una sonata de Mozart, en aquest cas la en Si bemoll major per a flauta i piano, ens situa a un nivell de pri­vi­legi abso­lut. I més si ha estat inter­pre­tada de manera sen­si­ble i deli­cada, plena de mati­sos, per aquest duo afor­tu­nat que for­men la flau­tista Patri­cia de No i la pia­nista Alba Ven­tura. En Mozart va pesar més el piano que la flauta i, en canvi, en la penúltima obra com­posta pel gran pia­nista Cho­pin –les vari­a­ci­ons sobre una ària de La Cene­ren­tola de Ros­sini– la pro­ta­go­nista va ser indub­ta­ble­ment la flauta. Quan fa tretze anys Patri­cia de No es va pre­sen­tar en el Con­curs Mont­ser­rat Ala­ve­dra de Música de Cam­bra ja acre­di­tava la seva poten­ci­a­li­tat expres­siva, la qual ara, amb el temps i després de col·labo­rar amb nom­bro­ses for­ma­ci­ons musi­cals ha com­ple­tat amb un domini més alt de l'ins­tru­ment que li ha permès ofe­rir una esplèndida obra del flau­tista i peda­gog francès Paul Taf­fa­nel (1844-1908), la Fan­ta­sia sobre Der Freischütz de Weber, la qual no fun­ci­ona si no hi ha un lliu­ra­ment total per part de l'intèrpret. Molt bé Alba Ven­tura en aquesta faceta de música de cam­bra, en què, com en la seva col·labo­ració amb el Quar­tet Casals pel Quin­tet de Gra­na­dos, també excel·leix. El pro­grama, a més, incloïa unes vari­a­ci­ons de Schu­bert sobre el tema Flors seques que, per la con­tundència que ator­guen al piano, tot i els grans moments con­junts, s'apar­ta­ven de l'eva­nescència ini­cial recu­pe­rada, això sí, en les Tres roman­ces op. 96 de Robert Schu­mann, que van ence­tar la segona part.