En defensa d'un projecte

El con­cert que comen­tem era com un clam per a la super­vivència de l'Orques­tra de Joves Intèrprets dels Països Cata­lans, una ini­ci­a­tiva que, nas­cuda a Mallorca gràcies a Forum Musi­cae, no ha tin­gut para­do­xal­ment gaire bona aco­llida per part de les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes. Exis­teix ja la nota­ble ini­ci­a­tiva ben asso­lida de la JONC (Jove Orques­tra Naci­o­nal de Cata­lu­nya) però els cer­cles concèntrics no han estat mai incom­pa­ti­bles. Ara, amb un pro­jecte ambiciós estron­cat que duia a la presència als EUA per com­me­mo­rar el qua­rantè ani­ver­sari del gest de Pau Casals inter­pre­tant un Himne a les Naci­ons Uni­des, amb els mals vents de la crisi i el gir no naci­o­na­lista d'altres comu­ni­tats autonòmiques impli­ca­des, el futur es dibuixa difícil.

En el con­cert al Petit Palau tots els actu­ants, diri­gits per Sal­va­dor Bro­tons, ho van fer des­in­te­res­sa­da­ment com a apor­tació per­so­nal a la con­tinuïtat d'un pro­jecte que els ha ator­gat for­mació i satis­facció artística. L'orques­tra va actuar més reduïda del que és habi­tual pel fet que només es va poder dis­po­sar dels músics i can­tai­res que hi van voler i poder acu­dir. Mal­grat el pro­grama molt ben dis­se­nyat, els resul­tats van ser infe­ri­ors a les actu­a­ci­ons que havíem sen­tit a Sant Miquel de Cuixà dins el marc de la Uni­ver­si­tat Cata­lana d'estiu, en què, a banda d'obres de reper­tori uni­ver­sal, sem­pre hi havia recu­pe­ra­ci­ons d'obres obli­da­des de com­po­si­tors cata­lans. La incor­po­ració del cor, pre­pa­rat per Esteve Nabona, va ele­var el nivell, i amb l'afe­gitó de la soprano bar­ce­lo­nina Ana Puche, que desen­vo­lupa pre­fe­rent­ment la seva acti­vi­tat als països germànics, amb l'himne Hör mein Bit­ten, Herr, de Fèlix Men­dels­sohn. Va aca­bar el con­cert amb el Requiem für Mig­non, op 98b, de Schu­mann. Havien inte­grat la pri­mera part la trans­cripció orques­tral de Ricard Lamote de Grig­non de les Tres sona­tes, del pare Antoni Soler, i les Impres­si­ons cam­pe­ro­les, una suite orques­tral de Joa­quim Serra, que són obres que si no s'inter­pre­ten de manera òptima es deva­luen. Van aca­bar amb la clo­enda habi­tual de l'orques­tra, la sar­dana de l'obra lírica La Santa Espina, d'Enric Morera, amb tot el valor emo­tiu afe­git ima­gi­na­ble.