Crítica
música
Festes del juny, al juliol
Gilberto Gil desprèn tones d'energia positiva. Amb 69 anys acabats de fer, aquest renovador de la música brasilera sempre compromès amb el seu país –ho demostra el fet que assumís el Ministeri de Cultura de Lula– sorprèn quan surt a l'escenari amb texans i una samarreta de màniga curta de la qual emergeixen uns braços poderosos que sostenen una guitarra elèctrica. És una imatge que ja ho diu gairebé tot: si en altres ocasions Gilberto Gil mostra altres cares més acústiques i reposades, és evident que en una gira estiuenca en què presenta un disc titulat Fé na festa, la revetlla i el ball estan assegurats. De fet, Fé na festa és un disc dedicat al forró i altres ritmes del nord-est del Brasil, i a les músiques tradicionals de les festes junines, és a dir, del mes de juny, i més concretament de la diada de Sant Joan. Són músiques hereves d'antics balls europeus que, des dels salons de la noblesa, arribaven al poble sanament pervertits amb aromes africans.
Acompanyat d'una banda molt sòlida –dos percussionistes, guitarra, baix i, com a elements folklòrics més característics, el violí, l'acordió i, puntualment, el banjo o la mandolina–, Gilberto Gil va començar el concert amb tres temes del seu últim disc, el que li dóna nom i també Dança da moda i Assim, sim. A partir d'aquí, el grup ja gairebé no va baixar les revolucions rítmiques, amb incursions puntuals en el reggae –la versió de No woman no cry de Bob Marley i la vitalista Vamos fugir–, i alguna curiositat com ara el duet virtual que Gilberto Gil va fer amb la veu enregistrada de Roberta Sá en el tema Minha princesa cordel, que el cantant va compondre per a la telenovel·la Cordel encantado.
Va costar que el públic més jove i agosarat deixés els seients per apropar-se a l'escenari i posar-se a ballar, però en els bisos –amb bombes rítmiques com ara Esperando na Janela– la temptació va ser irresistible, i fins i tot alguns van poder tocar la mà a un exministre brasiler en plena forma.
