El gremi del metall

La fide­li­tat al gènere del heavy metal té un preu: haver de lluir sense com­ple­xes tota la fer­ra­lla pos­si­ble a prin­ci­pis d'agost i fer-ho, com un acte de fe, al cau asfi­xi­ant, fosc i calorós que és l'Olímpic de Bada­lona. Però l'ocasió s'ho merei­xia i 10.000 ànimes, segons l'orga­nit­zació, van estar a punt d'exhau­rir les entra­des ver veure tres pri­me­res espa­ses del metall més clàssic.

Saxon van ofe­rir una exhi­bició mus­cu­losa amb un reper­tori anco­rat en el pas­sat, però que sap sobre­viure amb la dig­ni­tat dels vells herois del metall. Com era d'espe­rar, a Lemmy de Motörhead cal donar-li de men­jar a banda. Tal i com va fer al desem­bre al Sant Jordi, van arren­car monolítics i, a tota potència i en una hora d'actu­ació, només van tenir clemència durant un evi­ta­ble solo de bate­ria. “No ho obli­deu: som Motörhead i toquem rock & roll” va adver­tir abans d'aco­mi­a­dar-se amb la tríada clàssica de Killed by death, Ace of Spa­ces i Overkill.

Però tot­hom tenia clar que el paper de cap de car­tell queia sobre els Judas Pri­est que, amb el títol d'Epi­taph Tour, volien aco­mi­a­dar-se dels seus segui­dors. Va ser impos­si­ble no que­dar satis­fet amb un ban­quet de més de dues hores on van repas­sar el bo i millor del seu reper­tori. Sem­pre amb un Rob Hal­ford com a mes­tre de cerimònies que es va per­me­tre el vanitós luxe de mos­trar tot el seu fons d'armari can­vi­ant-se de jaqueta en cada cançó, i amb unes fla­ma­ra­des i efec­tes lumínics que van fer pujar encara més la tem­pe­ra­tura del pavelló. Que el seu públic no pateixi: Judas ja han anun­ciat nou disc per al 2012 i algu­nes actu­a­ci­ons pun­tu­als per cotit­zar a l'alça en el sem­pre espe­cu­la­tiu sec­tor dels fes­ti­vals.