cultura

Horizon rep l'últim de Gutaï

Takesada Matsutani va inaugurar dissabte a la galeria Horizon de Colera l'exposició ‘Around the circle'

Aquesta és la primera mostra individual de Takesada Matsutani a l'Estat espanyol

Un home de 74 anys dibuixa un cer­cle a terra amb fulls blancs. A con­ti­nu­ació, col·loca a sobre de cada full una de les pedres que ha reco­llit prèvia­ment i guarda en un racó de la sala i, amb l'ajuda dels nens i nenes pre­sents en l'acte, con­necta les pedres entre si amb traços de tinta sobre el paper blanc. Després, l'home con­vida els seus petits i entu­si­as­tes col·labo­ra­dors a seure amb ell a terra, al mig del cer­cle que han creat. L'home es diu Take­sada Mat­su­tani, un artista japonès nas­cut el 1937 a Osaka i resi­dent des de fa més de qua­ranta anys a París. L'acció que aca­bem de des­criure va tenir lloc dis­sabte pas­sat en la inau­gu­ració de la seva expo­sició Around the cir­cle (‘Al vol­tant del cer­cle') a la gale­ria Hori­zon, de Colera, on l'expo­sició es pot visi­tar fins a l'1 de setem­bre. Curi­o­sa­ment, aquesta és la pri­mera expo­sició indi­vi­dual que fa Mat­su­tani a l'Estat espa­nyol en mig segle d'activa vida artística, amb força reper­cussió inter­na­ci­o­nal.

Take­sada Mat­su­tani va ini­ciar la seva tra­jectòria a finals dels anys cin­quanta com a mem­bre del grup avant­guar­dista Gutaï –en japonès vol dir ‘tan­gi­ble', ‘mate­rial', ‘con­cret'–, que des d'Osaka va acon­se­guir molta més reper­cussió entre la crítica euro­pea que no pas al Japó i encara menys a la capi­tal, Tòquio, històrica­ment enfron­tada amb Osaka, “més o menys com Bar­ce­lona i Madrid”, diu ell. Les seves obres es poden tro­bar a la Nati­o­nal Gallery de Was­hing­ton i en altres grans museus i col·lec­ci­ons del món.

“Després de la guerra tot va que­dar des­truït, però els artis­tes que formàvem part de Gutaï volíem subrat­llar que espi­ri­tu­al­ment i cre­a­ti­va­ment estàvem molt vius. No volíem copiar, sinó fer real­ment un art nou. Gutaï va néixer com un movi­ment rup­tu­rista que anava en con­tra de les for­ma­li­tats, no con­tra l'art, com ho havia fet el dada­isme”, expli­cava dis­sabte Take­sada Mat­su­tani just abans de la inau­gu­ració, que, curi­o­sa­ment, va coin­ci­dir amb el 66è ani­ver­sari de la bomba d'Hiros­hima. Per pro­xi­mi­tat en el temps, ara tenim molt més pre­sent el fan­tasma de Fukus­hima: “Em va afec­tar tant que no vaig poder pin­tar durant un mes”, diu aquest home sen­zill i afa­ble. La seva vida i la seva obra man­te­nen un bon equi­li­bri entre ori­ent i occi­dent, entre la cul­tura tra­di­ci­o­nal i la cal·ligra­fia japo­ne­ses i cor­rents artístics com ara l'impres­si­o­nisme, el sur­re­a­lisme i l'infor­ma­lisme.

Una altra dimensió

Sobre la seva expo­sició a Hori­zon, l'artista argu­menta així la idea que expressa Al vol­tant del cer­cle: “El cer­cle és l'har­mo­nia, però jo vull anar més lluny. A dins o fora del cer­cle, hi ha una altra dimensió per des­co­brir”.

Amb lla­pis de gra­fit, cola vinílica i cor­des sobre tela o fusta, Take­sada Mat­su­tani crea obres amb les quals vol cap­tar moments d'eter­ni­tat. “L'art és el meu camí cap a l'eter­ni­tat”, afirma, i no hi veu cap incon­gruència amb les seves per­for­man­ces, que per defi­nició són tot el con­trari de l'eter­ni­tat, l'art efímer. “No vull renun­ciar a cap via d'expressió”, diu l'últim de Gutaï.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia