cultura

Una veu clara i madura

La periodista i cantant garrotxina Clara Sánchez-Castro treu el seu primer disc

Què va ser abans, el peri­o­disme o la música? “Jo he can­tat tota la vida. Els meus pares recor­den com ja picava a la taula amb la culle­reta de les fari­ne­tes, seguint el ritme dels anun­cis. Tinc molt de ritme i molta memòria musi­cal i sóc una con­su­mi­dora com­pul­siva de tot tipus de música.” Tot i així, Clara Sánchez-Cas­tro Bon­fill ha dedi­cat pràcti­ca­ment tota la seva vida pro­fes­si­o­nal al peri­o­disme, sobre­tot al radiofònic –a Ràdio 4, Ona Cata­lana i Com Ràdio– i també al tele­vi­siu, com a mem­bre de l'equip de REC, Repor­te­ros Cua­tro.

Bus­cant una veu pròpia

Ara, però, ha deci­dit que era el moment d'ini­ciar la seva car­rera musi­cal, amb un disc titu­lat Auto­re­trat (Picap) i sig­nat sim­ple­ment amb el seu nom propi, Clara. “He tri­gat a gra­var un disc perquè no volia fer-ho fins que tingués neces­si­tat d'expli­car coses. Aquest disc és com un viatge per anar tro­bant la meva veu: canto les meves cançons, a la meva manera.” Ella és l'autora de bona part de les cançons, tot i que en alguns casos la música ha estat com­posta pels seus dos prin­ci­pals col·labo­ra­dors, Antoni Mas i Joan Eloi Vila, que s'han encar­re­gat també de la direcció musi­cal del disc. També hi ha un parell de cançons en cas­tellà, escri­tes pel seu amic José M. López Godínez.

A més d'Antoni Mas (piano i vibràfon) i Joan Eloi Vila (gui­tar­res), cone­gut pel seu tre­ball a Bue­na­fu­ente, també han par­ti­ci­pat en el disc Enric Canada (bate­ria i per­cussió) i Lluís Subi­ra­nas Subi (baix i con­tra­baix). Tots qua­tre músics for­men la banda que l'acom­pa­nyarà en directe, per exem­ple al con­cert que està pre­vist per a la segona quin­zena de gener al Tea­tre Prin­ci­pal d'Olot, dins del cicle Olot a escena. Clara també vol­dria pre­sen­tar el disc en directe almenys a Girona, a Bar­ce­lona i al seu poble, Sant Joan les Fonts.

La can­tant havia fet duet artístic amb el pia­nista Nito Figue­ras, i poste­ri­or­ment amb Joan Eloi Vila. “Fins ara, però, el meu recor­re­gut musi­cal l'he fet més por­tes endins que por­tes enfora”, explica Clara, que ara també ha fet un pas impor­tant enda­vant com a autora: “Jo em con­si­de­rava més lle­trista que com­po­si­tora, perquè inten­tava crear una melo­dia al piano i em sor­tien còpies, però al final he aca­bat tro­bant un llen­guatge musi­cal propi, amb el suport d'Antoni Mas, amb qui he tin­gut una relació de mes­tre-alumna i que m'ha aju­dat a créixer tant musi­cal­ment com per­so­nal­ment.” Entre les col·labo­ra­ci­ons del disc des­taca la de Port Bo a L'hava­nera del nàufrag –que for­marà part també del pròxim disc del grup–, el vio­li­nista Xavier Pallàs, la flau­tista Elisa Pla­na­gumà i les filles de la Clara, la Maria i la Jana, de 9 i 6 anys, que can­ten a Les nine­tes màgiques. Amb la seva veu de mezzo “greu però clara i madu­rada amb els anys”, i el gust pel cant que ha here­tat de la seva àvia Clara de Pera­lada, Clara Sánchez-Cas­tro està dis­po­sada a “tre­ba­llar com una for­miga” per fer-se un lloc en el món de la música. El disc ja es troba a les boti­gues i a les pla­ta­for­mes digi­tals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.