cultura

Vida 2.0: final o futur

La setena edició del Festival Strobe d'Amposta ha servit per reobrir el Centre d'Art de les Terres de l'Ebre

Un robot ideat com una pròtesi que permeti el moviment després de la vida

Ori­gen, trànsit i ara futur. Vida 2.0 és la ter­cera i última entrega del Fes­ti­val Strobe de Vídeo i Art Digi­tal que orga­nitza el cen­tre d'arts visu­als d'Amposta ara recon­ver­tit en Lo Pati, el Cen­tre d'Art de les Ter­res de l'Ebre.

Real­ment, Strobe arros­sega set edi­ci­ons, però les tres últi­mes les ha dedi­ca­des a apro­fun­dir sobre el con­cepte vida. Pri­mer bus­cant res­pos­tes a la pre­gunta quin és l'ori­gen, després pre­gun­tant-se si la vida és un estat en trànsit i ara refle­xi­o­nant sobre el futur: el més enllà o la fi, per això els artis­tes par­ti­ci­pants han apos­tat per cre­a­ci­ons futu­ris­tes. L'e-xem­ple més espec­ta­cu­lar és el de Mar­cel·lí Antúnez (Moià, 1959), una de les figu­res més relle­vants en l'art electrònic i l'expe­ri­men­tació escènica. Antúnez hi exposa la seua obra Rèquiem, un robot exo­e­se­quelètic, fabri­cat amb plan­xes d'alu­mini, d'acer ino­xi­da­ble i dinou pis­tons pneumàtics que per­me­ten el movi­ment. La ins­tal·lació està con­nec­tada a vuit sen­sors que poden acti­var els espec­ta­dors. “L'artista l'ha ideat com una pròtesi que li per­me­tria el movi­ment més enllà de la vida”, apunta Blai Mesa, direc­tor del cer­ta­men. L'obra Rèquiem forma part de l'expo­sició col·lec­tiva Vida 2.0 que fins al 21 de gener es podrà visi­tar al Cen­tre d'Art Lo Pati. També hi par­ti­ci­pen, Chris Sugrue, Ama­deu Anguera (Eo), Joa­not Cortés i Mireia Fort i Inter­net 2. Però més enllà de l'expo­sició, Strobe també inclou fins a final de gener un con­cert audi­o­vi­sual, dos tallers amb ins­ti­tuts de la zona, un cicle de cinema infan­til, un debat i un pro­grama de tele­visió sobre les qua­tre car­re­te­res de Del­te­bre: Les qua­tre car­re­te­res són un espai còsmic objec­tiu? Es tracta d'una pro­posta de Patrícia Car­les que refle­xi­ona sobre aquest punt de la geo­gra­fia urbana de Del­te­bre, fins fa poc una cruïlla que actu­ava d'àgora, de cen­tre neuràlgic del poble perquè hi havia comerços de tota la vida, ara un banc, dos cai­xes i una immo­biliària l'han ocu­pat. “La funció de cen­tre urbà s'ha des­di­bui­xat i l'espai s'ha con­ver­tit en una mena de radi­o­gra­fia del model soci­o­e­conòmic domi­nant”, refle­xi­ona l'autora.

“Durant aquests anys hem acon­se­guit impli­car a Strobe gent que té un renom inter­na­ci­o­nal en el món del vídeo art com Evru, Toni Serra, o Leon Simi­ni­ani a l'hora pro­mo­ci­o­nar el tre­ball dels artis­tes emer­gents del ter­ri­tori”, apunta Mesa.

Con­tinuïtat

Amb la nova edició de Strobe s'ha reo­bert el Cen­tre d'Art de les Ter­res de l'Ebre, tan­cat des de prin­cipi d'estiu quan se li va aca­bar el con­tracte al con­serge que n'obria i tan­cava les por­tes. Ara té una per­sona que se n'encar­rega de la direcció, el propi Mesa, que es mos­tra con­vençut que el pro­jecte tindrà con­tinuïtat. Encara no està tan­cada la pro­gra­mació del 2012, però després de l'expo­sició Vida 2.0, n'hi haurà una altra d'artis­tes emer­gents del ter­ri­tori. També està pen­dent l'expo­sició del segon gua­nya­dor de la Bien­nal del 2009. “Encara no està tan­cat el pres­su­post”, diu Mesa, cons­ci­ent de les difi­cul­tats. Ara bé el decret de cre­ació dels cen­tres d'arts visu­als pro­posa un pres­su­post mitjà de 300.000 euros per al fun­ci­o­na­ment d'aquests cen­tres. Una part la posa la Gene­ra­li­tat, l'altra els ajun­ta­ments i una ter­cera ha de pro­ve­nir de patro­ci­nis pri­vats.

LA XIFRA

8
centres
integren la xarxa de centres d'art del país. Un d'ells és el d'Amposta, que funciona des del 2010.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.