cultura

El drac entra al Maldà

Pep Tosar reprèn la seva sèrie sobre espectacles biogràfics amb un treball sobre la vida i l'obra de Guillem d'Efak traslladant la Cova del Drac al minúscul Maldà

Guillem d'Efak va representar
el català de les illes en Els Setze Jutges a la Cova del Drac

Pep Tosar ja ha tras­lla­dat bio­gra­fies d'autors com ara Vicent Andrés Estellés, Blai Bonet o Damià Huguet a l'escena. Ara hi torna amb Gui­llem d'Efak, un empàtic poeta i guia turístic que va arri­bar a Mana­cor als 3 anys amb el seu pare, un guàrdia civil que va ser­vir a Gui­nea Equa­to­rial, on va tenir un fill amb una nadiua de la tribu d'Efak. Tots aquests dois s'estrena dijous al Círcol Maldà i pretén repro­duir una de les vet­lla­des que el músic i poeta va pre­sen­tar a la Cova del Drac durant tres anys en què la sala aco­llia músics de la Nova Cançó, com també embrionàries com­pa­nyies (Boa­de­lla, d'Els Joglars, ara en fa mofa a Adiós, Cataluña).

Gui­llem d'Efak va dei­xar de ser guia turístic perquè va “creure” –en parau­les de Pep Tosar– amb la pos­si­bi­li­tat de recu­pe­rar el català als anys 60. De la mateixa manera que Josep Maria Espinàs al Prin­ci­pat, o un inci­pi­ent Rai­mon ho feia al País Valencià. D'Efak va ser l'esco­llit per donar veu al català de les Illes Bale­ars. Durant un període va com­pa­ti­bi­lit­zar aquesta labor artística amb un punt de militància amb altres tre­balls a l'escena. Tosar intu­eix que D'Efak va deci­dir tor­nar a Mana­cor amb el seu bus turístic, quan aquesta ban­dera va anar per­dent força en favor de la pro­fes­si­o­na­lit­zació. El direc­tor, que canta temes del músic i l'inter­preta amb la cama­ra­de­ria d'un cam­brer de la Cova del Drac (repre­sen­tat per Víctor Pi), també hi ha inclòs un tre­ball audi­o­vi­sual. Al llarg de l'espec­ta­cle s'ani­ran pas­sant frag­ments d'entre­vis­tes amb amics de la infància d'Efak, així com amb veus d'Els Setze Jut­ges, men­tre viat­gen en l'autobús “i es veu el pai­satge per la fines­treta”, indica Tosar.

D'Efak va ser un per­so­natge que va saber criar l'empa­tia. Els xòfers sem­pre volien anar amb ell perquè es gua­nya­ven mol­tes pro­pi­nes gràcies a la seva habi­li­tat de per­su­a­dir els turis­tes. Sabia par­lar vuit idi­o­mes. La seva bio­gra­fia explica, fins i tot, l'aven­tura de robar la pis­tola al poli­cia que con­tro­lava, cada nit, les actu­a­ci­ons a la Cova del Drac. “D'Efak salu­dava la con­currència adver­tint que, entre el públic hi havia un que duia pis­tola.” Una nit, després d'enga­tar-lo, li va pren­dre. Li va tor­nar la nit següent amb la con­dició que deixés de denun­ciar-los. L'agent que implo­rava de genolls que li retornés la pis­tola va seguir denun­ci­ant les acci­ons que con­si­de­rava delicte el fran­quisme. Un altre ele­ment que com­pleta l'espec­ta­cle és una sèrie d'unes 200 imat­ges, mol­tes de la infància del can­tant i poeta. I és que el pare, a part de ser guàrdia civil, també era un amant de la foto­gra­fia. Tosar va conèixer D'Efak? Només pun­tu­al­ment. Li va pro­po­sar, als anys 90, si volia pro­ta­go­nit­zar la seva pri­mera direcció (amb text d'Ale­xan­dre Balles­ter). Molt dis­tan­ciat de l'escena, el va rebut­jar. El 2004, Tosar va can­tar Tots aquests dois inter­pre­tant un per­so­natge a la sèrie Poble­nou, Ara ha lle­git a la bio­gra­fia que D'Efak es va ale­grar de la versió, quan ja estava malalt a l'hos­pi­tal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.