Adéu, Manel; hola, Amics!

Els uns se'n van per la mateixa porta que entra­ran els altres. Si els Manel s'aco­mi­a­den de la gira del disc Ani­ver­sari amb tres con­certs al Tea­tre Coli­seum de Bar­ce­lona, al mateix recinte es donarà la ben­vin­guda al nou àlbum d'Els Amics de les Arts, Espècies per cata­lo­gar. Això sig­ni­fica que durant una tem­po­rada dei­xa­rem de gau­dir dels Manel pels nos­tres esce­na­ris, i que no en sabrem gai­rebé res fins que tre­guin un nou disc, que serà més o menys quan Els Amics de les Arts hau­ran aca­bat la gira que, durant aquest any i una mica més, els durà per tot el país. D'aquesta manera, quan l'un està al cap­da­munt de la popu­la­ri­tat, no té l'altre que el molesti, i vice­versa. Men­tre l'un crema tot el seu foc, l'altre pre­para muni­ci­ons i genera expec­ta­ti­ves.

Que ningú s'estra­nyi. En una cul­tura de con­sum petit és natu­ral que els artis­tes es dosi­fi­quin i sàpiguen treure el màxim ren­di­ment de la seva obra. D'una altra manera, seria el suïcidi, no qua­dra­rien números ni per a l'un ni per a l'altre. Ho sabien els Sopa de Cabra i Els Pets, que a par­tir d'un cert moment de la seva tra­jectòria les res­pec­ti­ves dis­cogràfiques van deduir que els ana­ven millor les coses si alter­na­ven els llançaments. M'ho expli­cava per­fec­ta­ment l'Eva Cebrián, quan era direc­tora dels 40 Prin­ci­pals, tot asse­gu­rant que la música cata­lana es trans­forma en èxit popu­lar quan és una qüestió de vasos comu­ni­cants. Calen dos grups amb èxit perquè la resta vagi rodada. Va pas­sar així amb Ser­rat i Llach en la Nova Cançó, amb Sopa i Sau en el pri­mer boom del rock català, amb Sopa i Pets després i ara amb els Manel i Els Amics de les Arts.

No són tics exclu­sius de la cul­tura cata­lana. Beat­les i Rolling Sto­nes també van alter­nar molts anys el llançament dels seus dis­cos, tot i fer-nos creure que eren rivals i com­pe­ti­dors. Suposo que, com els Manel i els Amics, en rea­li­tat eren còmpli­ces, si no de cre­ació, sí de car­rera.