Els experts consideren imprescindible investigar l'antiguitat de l'art rupestre

Fins ara s'ha esta­blert l'anti­gui­tat de les pin­tu­res rupes­tres d'arreu del món en funció de l'estil pictòric o l'apa­rició d'ele­ments arqueològics als peus dels abrics. Així genèrica­ment es con­si­dera que les pin­tu­res rupes­tres de l'art lle­vantí, decla­rat el 1998 patri­moni cul­tu­ral de la huma­ni­tat, tenen entre 9.000 i 4.000 anys d'anti­gui­tat. Ara bé, no hi ha cap prova científica que ho cer­ti­fi­que. D'aquí que els experts con­si­de­ren impres­cin­di­ble a l'hora d'avançar en la recerca sobre aquest impor­tant lle­gat cul­tu­ral abor­dar aquest tema. «Pot crear un dal­ta­baix, però cre­iem que s'ha d'avançar en la recerca», diu Gemma Hernández, cap del ser­vei d'Arque­o­lo­gia i Pale­on­to­lo­gia de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya. De fet, ha estat el ser­vei d'Arque­o­lo­gia del govern català el que ha orga­nit­zat el congrés inter­na­ci­o­nal Datant l'art rupes­tre: l'arc medi­ter­rani penin­su­lar entre l'abso­lut i el rela­tiu, que es va inau­gu­rar dime­cres a Bar­ce­lona i que ahir va incloure una visita als abrics de la serra de la Pie­tat i al cen­tre d'inter­pre­tació de l'art rupes­tre d'Ull­de­cona. En aquest congrés, que aca­barà avui, hi par­ti­ci­pen els màxims experts mun­di­als en la matèria com Mar­vin Rowe de la Uni­ver­si­tat de Texas o Ramon Viñas de l'IPHES. Tam­poc és casual la visita d'ahir a Ull­de­cona, on hi ha un dels con­junts més impor­tants d'art rupes­tre lle­vantí, on ja es va fer un pri­mer intent frus­trat el 2004 per datar les pin­tu­res dels seus abrics i on recent­ment l'IPHES, per encàrrec del mateix ser­vei d'Arque­o­lo­gia i Pale­on­to­lo­gia de la Gene­ra­li­tat, ha pres noves mos­tres dels abrics per conèixer la seua anti­gui­tat. Unes mos­tres que ja s'han enviat al labo­ra­tori de Mar­vin Rowe a Texas, però els resul­tats tar­da­ran encara a saber-se per un pro­blema estric­ta­ment pres­su­pos­tari.

Con­cre­ta­ment, el mètode uti­lit­zat per l'IPHES és l'extracció de peti­tes mos­tres de la paret dels abrics –no es toquen les pin­tu­res– que con­te­nen oxa­lats de calci (matèria orgànica), cosa que per­met sot­me­tre'ls a la prova del car­boni 14 i conèixer l'anti­gui­tat d'una manera més científica i apro­xi­mada. «Aga­fem mos­tres que con­si­de­rem ante­ri­ors a les pin­tu­res i poste­ri­ors i això ens per­met donar una cro­no­lo­gia rela­tiva», explica Juan Ruiz, de la Uni­ver­si­tat de Cas­te­lla-la Manxa. «Amb només un mil·límetre qua­drat podem obte­nir resul­tats», afe­geix, tot pre­ci­sant que amb el pig­ment de les pin­tu­res no es pot fer la prova del car­boni 14 perquè no conté oxa­lats. «S'han fet data­ci­ons dels con­junts rupes­tres paleolítics però de l'art rupes­tre lle­vantí no», explica Ramiro Alloza, del labo­ra­tori LAIBC del govern ara­gonès i que jun­ta­ment amb Ruiz ha pre­sen­tat una de les ponències més interes­sants del Congrés. Tots dos des­ta­quen que encara hi ha molt camí per recórrer i que per dur a terme aquesta feina de datació cal un equip mul­ti­dis­ci­pli­nari inte­grat per químics, biòlegs i arqueòlegs. A més els científics apos­ten per ana­lit­zar substàncies que es puguen rela­ci­o­nar amb les pin­tu­res perquè en alguns casos es puguen fer data­ci­ons abso­lu­tes.