Raons per llegir, el terror fantàstic i el terror social

Si en una d'aques­tes típiques enques­tes que fem els dia­ris per publi­car el dia de Sant Jordi demanéssim motius pels quals és impor­tant i val la pena lle­gir, segur que hi hau­ria mol­tes res­pos­tes repe­ti­des, gene­ra­lis­tes o sen­ten­ci­o­ses. Plan­te­jaré l'exer­cici de manera dife­rent. Si feu una llista de raons per lle­gir, fins a quina xifra arri­beu? Gui­llaume Long ens il·lus­tra 101 bones raons per no parar de lle­gir (Bar­ca­nova), un simpàtic volum amb opci­ons ima­gi­na­ti­ves, tot i que no es limita a la lite­ra­tura i s'amplia a un ús obert i pràctic de la lec­tura.

Bea­trice Masini, al breu pre­faci, ens diu que “un lec­tor que s'avor­reix, és un lec­tor que encara no ha tro­bat el lli­bre que li convé”, cosa que segur que no pas­sarà als ado­les­cents que lle­gei­xin Tor­na­ran a bus­car-me, novel·la amb què Josan Hatero i Use Lahoz han gua­nyat la quarta edició del premi de La Galera, únic en què el jurat el for­men 250 joves d'entre 12 i 15 anys. Els dos autors bar­ce­lo­nins ens ofe­rei­xen un thri­ller amb molta tensió i molt de ritme en què un noi (Greco) i una noia (Iris), tan­cats en un luxós inter­nat britànic per a joves con­flic­tius de famílies benes­tants, miren de des­co­brir què els fan als com­panys que des­a­pa­rei­xen i tor­nen pas­sats uns dies com si els hagues­sin lobo­to­mit­zat... Una obra, doncs, que apro­fita molts llocs comuns per ofe­rir una bona estona de lec­tura.

En un món d'hor­ror dife­rent, gens fantàstic i per aquest motiu molt més cruel, va viure Nel­son Man­dela, el pri­mer pre­si­dent esco­llit democràtica­ment a Sud-àfrica, que ja té 93 anys. “Em dic Nel­son Man­dela i vaig néixer el 1918 a Sud-àfrica. He vist i he fet mol­tes coses durant la meva llarga vida, però tot­hom em coneix per haver pas­sat més de vint-i-set anys a la presó per defen­sar la igual­tat entre negres i blancs al meu país. A aquesta rei­vin­di­cació se li va donar un nom, la lluita con­tra l'apart­heid”, escriu la peri­o­dista Isa­bel Mun­tané, autora del lli­bre dedi­cat al líder, que ha estat il·lus­trat per Àfrica Fanlo i publi­cat per Par­ramón dins la col·lecció Em dic..., que el 2005 va rebre el premi Crítica Serra d'Or. Altres per­so­nat­ges de la llarga sèrie han estat Marco Polo, Gandhi, Marie Curie, Jules Verne, Cleòpatra, Gaudí, Anna Frank, Ein­stein, Picasso, John Len­non..., noms que mos­tren les inten­ci­ons didàcti­ques del pro­jecte.

Mun­tané narra la bio­gra­fia de Man­dela con­tex­tu­a­lit­zant la situ­ació social i política de cada punt àlgid triat del recor­re­gut vital del polític. Una lec­tura amena, natu­ral­ment, però que no esca­tima infor­mació al llarg de les 64 pàgines del volum ni pren els lec­tors per esta­bor­nits, com passa de vega­des amb els tex­tos diri­gits a nens. Àfrica Fanlo és una il·lus­tra­dora amb una extensa obra que com­par­teix amb Mun­tané la impli­cació amb pro­jec­tes soli­da­ris i orga­nit­za­ci­ons huma­nitàries.