Garagala?

A Ponts des­co­breixo que tenen un nom específic per a les fogue­res de Sant Joan: les ano­me­nen gara­ga­les. Indago sobre el pos­si­ble ori­gen del terme i no en trobo tra­ces als dic­ci­o­na­ris. Ni als d'àmbit gene­ral ni a l'Alco­ver-Moll ni al Coro­mi­nes. Fonètica­ment, gara­gala és a prop d'una expressió prou cone­guda per des­criure els lle­pes: fer la gara-gara. Això és el que fan els nens quan volen acon­se­guir alguna cosa o els sub­or­di­nats pilo­tes que ensa­bo­nen el seu cap i l'omplen de com­pli­ments. Però l'ori­gen de la gara­gala pont­si­cana podria estar més a prop de l'ús (antic) de gara com a inter­jecció d'adver­ti­ment de perill. Als Ser­mons de Sant Vicent Fer­rer podem lle­gir: “Quan te pren una febra o tens la barba blan­qua o les mans te tre­mo­len, he! gara de caure!” Gara, doncs, pro­vi­nent del verb guar­dar, seria equi­va­lent a expres­si­ons con­tem­porànies com “vés amb compte” o “alerta” força ade­qua­des a la pro­xi­mi­tat del foc. Pel que fa a la segona part de la gara­gala, ja vam veure que, més enllà de fes­te­jar, gale­jar indica fer-ho amb sal­ves d'esco­pe­te­ria, fins al punt que a Cen­te­lles dels tra­bu­cai­res en diuen gale­ja­dors. Així doncs, la gara­gala pont­si­cana ens con­vida a estar alerta davant del foc fes­tiu i cele­bra­tori que a finals de juny s'estendrà pels Països Cata­lans.