cultura

CARA. la

de. a. galeria

Més enllà de l'horitzó

Miró o Picasso? Miró i Picasso. (R.B / S.W.)
Un segle de la història de l'art? El XXI. (R.B / S.W.)

Un poeta? Joan Brossa. (R.B / S.W.)
Un músic? John Cage. (R.B / S.W.)
L'obra d'art més esti­mada? Les peces que va fer Ralph amb res­tes cre­ma­des d'un incendi del cap de Creus. (S.W.)
Una peça que mai es ven­dria? Si el tingués, un qua­dre dels mes­tres fla­mencs. (R.B.)

Una ciu­tat que repre­senti l'art? Nova York. (R.B / S.W.)
L'art s'ha de sub­ven­ci­o­nar? Nosal­tres cer­quem totes les vies per fer de l'art la nos­tra forma de vida. Si no hi ha sub­ven­ci­ons, nosal­tres con­ti­nu­a­rem fent el nos­tre pro­jecte. (R.B / S.W.)
Per què la gent ha de com­prar art? L'art forma part de la vida.(R.B.)

Com seria el món sense art? A nosal­tres se'ns fa molt difícil con­ce­bre l'existència sense l'art. (S.W.)


La pulsió de l'art és energètica. És un impuls que mou les coses de manera mis­te­ri­osa. L'art mou el món i el món es mou per l'art. Si més no, hi ha molta gent la vida de la gual s'agita en funció d'aques­tes for­ces.

El nova­iorquès d'ori­gen italià Ralph Ber­na­bei va sen­tir la crida de l'art euro­peu i va viat­jar a Bèlgica a conèixer en viu la pin­tura fla­menca. D'aquell impuls, en va néixer un altre. Va tro­bar-se amb Silvy Wit­tev­ron­gel amb qui fins ara ha com­par­tit pro­jec­tes per­so­nals i pro­fes­si­o­nals.

La pare­lla forma un tàndem espe­cial. For­mal­ment, ell és artista i ella gale­rista, però a la pràctica els papers es des­di­bui­xen a l'hora de fer tirar enda­vant la gale­ria Hori­zon, a Colera, a l'Alt Empordà, en un ter­ri­tori fron­te­rer que, per ells, mai no ho ha estat perquè tot i que ja fa 20 anys que estan arre­lats a Colera, la seva vida és un flux d'ana­des i tor­na­des. Van anar a parar a les comar­ques giro­ni­nes després d'un viatge al Mar­roc i de camí cap a Itàlia, on Ber­na­bei encara té família. I van topar amb unes ter­res d'alt vol­tatge artístic. Pri­mer es van atu­rar a Cadaqués fins que, casu­al­ment, van des­co­brir Colera, on van deci­dir crear una sala d'art.

El seu pri­mer local, que com­bi­nava gale­ria i habi­tatge, va ser un antic forn de pa, a la plaça de Pi i Mar­gall. L'espai públic aviat va ser un per­llon­ga­ment de l'espai galerístic.

En el plan­te­ja­ment artístic de tots dos també hi cap el noma­disme cre­a­tiu que fa viat­jar la cre­ació artística per dis­ci­pli­nes vari­a­des. Música, dansa i cinema també han for­mat part de les seves pro­pos­tes al cos­tat de la pin­tura, el gra­vat i l'escul­tura. També han tin­gut clar que una gale­ria s'ha d'obrir de por­tes enfora, cer­cant la com­pli­ci­tat del ter­ri­tori i de la gent que l'habita. Per això les seves ini­ci­a­ti­ves han estat com les seves vides: arris­ca­des, il·lusi­o­na­des, intuïtives, arre­la­des i uni­ver­sals.

Entre els pro­jec­tes que han ende­gat hi ha expo­si­ci­ons temàtiques dedi­ca­des al color negre, a Wal­ter Ben­ja­min i al cine­asta Luis Buñuel. També han cele­brat el cen­te­nari de l'òpera La Bohème i el vin­cle entre el músic John Cage i el ballarí i coreògraf Merce Cun­ning­ham.

La sala Hori­zon, que des de fa anys és al car­rer Fran­cesc Ribera, 22, ha seguit una línea en espi­ral, que més que la recta, defi­neix l'art. Viat­gen al pas­sat però cer­quen allò més actual; es fas­ci­nen pel que és nou, però no rebut­gen el clas­si­cisme. La gale­ria és per ells un espai físic ja que hi viuen i hi tre­ba­llen, però sobre­tot és una expressió men­tal. És un espai en què s'inter­can­via la vir­tu­a­li­tat amb l'ocu­pació física d'artis­tes com Gabriel, Àlex Nogué, Enric Ansesa, Vicenç Via­plana, Rafa For­teza i el mateix Ralph Ber­na­bei entre el bon gra­pat d'autors que hi han pas­sat, bé exhi­bint el seu tre­ball de manera indi­vi­dual, bé amb mos­tres col·lec­ti­ves ple­nes de con­cepte.

El tre­ball de Ber­na­bei i Wit­tev­ron­gel pren altres for­mes. Com a espai de reflexió, han creat Outer Horit­zons, una revista d'abast inter­na­ci­o­nal en què veus de dife­rents tim­bres apor­ten una visió plu­ral del fet artístic vin­cu­lat a l'existència. El número tres es mos­tra de manera iti­ne­rant. A la Cata­lu­nya del Nord, el pro­per dis­sabte 9 de juny, al Hotel Belvédère de Cer­vera, hi haurà una pre­sen­tació (12.30 hores).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia