Aigüeta fresca

Gra­no­llers, terra mítica del jazz català, va coro­nar l'edició que fa vint-i-dos del seu fes­ti­val amb una esti­mu­lant pro­ducció pròpia a l'entorn d'un dels músics més con­so­li­dats d'aquesta escena a dins i fora del país. El mateix Casino de Gra­no­llers on fa més de 75 anys es va fun­dar el Club del Ritmo seguint les pas­ses de l'històric Hot Club de Bar­ce­lona, va ser l'esce­nari que va aco­llir aquesta pro­ducció des de la qual s'ofe­ria una revisió del disc Agüita que corre (1994) de Car­les Bena­vent. Una obra con­si­de­rada per molts com la que millor reflec­teix els trets dis­tin­tius d'un bai­xista que ha estat mà dreta de Paco de Lucía, Camarón de la Isla, Chick Corea i fins i tot Miles Davis i Quincy Jones. Va ser el mateix Bena­vent qui va obrir la nit amb una peça a duet amb la com­pli­ci­tat d'un veterà com­pany de viatge com és el per­cus­si­o­nista Roger Bla­via. Assa­bo­rida la inti­mi­tat del pròleg, es va incor­po­rar a escena el veri­ta­ble artífex de la vet­llada i res­pon­sa­ble dels nous arran­ja­ments que con­ce­dei­xen reno­vada fres­cor i vigència a les com­po­si­ci­ons de Bena­vent, el gui­tar­rista Joan San­martí. Les pecu­li­a­ri­tats del seu ins­tru­ment, un híbrid entre gui­tarra elèctrica i sitar paten­tat als setanta pels sur­fis­tes Beach Boys, va per­me­tre un joc de tim­bres i tona­li­tats en què es res­pec­tava la pri­ma­cia de les cor­des melòdiques del baix de Bena­vent. L'apor­tació poste­rior d'un quar­tet de cor­des en què es tro­ba­ven dues filles de l'antic soci del bai­xista en múlti­ples aven­tu­res Joan Albert Amargós, Car­lota (violí) I Ushi (viola), van pro­por­ci­o­nar a la vet­llada una sono­ri­tat cambrística i enve­llu­tada al reper­tori. Com a ingre­di­ent extra, San­martí va estre­nar la seva adap­tació per a Ensem­ble i en forma de suite de la seva peça ¿Qué han dicho los otros? ins­pi­rada en els últims moments de la vida del guer­ri­ller Che Gue­vara. Tot un luxe a l'abast a l'esce­nari històric del Casino de Gra­no­llers.