Lectures compartides
Des del novembre funciona al Perelló un refugi de llibres que permet l'intercanvi entre els veïns del poble. La iniciativa es podria estendre a altres poblacions de les Terres de l'Ebre
No és una biblioteca, ni tampoc una prestatgeria abandonada. És tracta d'un refugi de llibres, que des del desembre de l'any passat convida a la lectura a tots els perellonencs i perellonenques. Tot i que aquest concepte no és nou i ja fa temps que corre per Europa, al municipi del Perelló la iniciativa del refugi va sorgir de l'editorial Aeditors, que juntament amb el consistori i la Generalitat de Catalunya la va posar en marxa. Només va fer falta col·locar un petit armari a l'exterior del Teatre Victòria perquè els ciutadans poguessin intercanviar llibres.
Així doncs, el funcionament és ben senzill: totes les persones que ho vulguin poden portar llibres al refugi, i també agafar-ne per llegir-los i després tornar-los. L'intercanvi es va iniciar el novembre de l'any passat, tot i que al febrer, a causa de les inclemències del temps, la primera versió de la prestatgeria que es va instal·lar de manera provisional es va haver de substituir. Ara el refugi ja és un armari més resistent, per tal que es converteixi en un punt definitiu d'intercanvi de llibres, i fins i tot podrien augmentar els refugis per altres poblacions de les Terres de l'Ebre.
«Estem esperant rebre una subvenció per col·locar cinc o sis refugis més en diferents pobles», explica Àlex Ferrer, representant d'Aeditors. I és que la resposta ciutadana del refugi perellonenc ha estat absolutament positiva: «Ha tingut molt bona acollida», assegura l'editor, i alguns veïns del poble ho corroboren.
Martí Barberà, des de la cafeteria que hi ha davant del refugi, assegura que molta gent «se sent encuriosida» i s'atura sovint davant del refugi. «N'hi ha molts que s'hi paren, quan passen per aquí passejant, però no sé si n'hi ha tants que facin intercanvi», explica Barberà. No obstant això, valora molt positivament la iniciativa: «Si t'agrada llegir està molt bé perquè pots intercanviar els llibres que ja has llegit.»
Tot i la bona acceptació, Àlex Ferrer lamenta que aquest punt de lectura s'estigui castellanitzant. «La intenció era promoure la lectura en català, i tot i que els primers llibres eren tots en català, s'ha anat castellanitzant», explica. És per això que Àlex Ferrer vol que aquesta tendència es compensi d'una manera o altra. A més, sempre hi ha un petit percentatge de llibres que acaben desapareixent, però assegura que no cal preocupar-se. «El més important és que això s'ha vist amb bons ulls i la gent hi participa», remarca Ferrer.